joancarlescambrils.com/blog

1. El BLOC té unes forces positives generades per:

a) la pràctica i experiència de govern, que demostra la nostra capacitat per a governar el poble amb garanties democràtiques per a tots i totes.

b) Una llista cada vegada més representativa de tots els sectors socioeconòmics del poble: professionals independents, xicotets empresaris, funcionaris, jubilats, mestresses, estudiants, ...

c) La possibilitat d'atraure nous sectors de votants de l'esquerra i el nacionalisme que no han votat mai: joves nous votants i altres persones que opten per primera vegada pel BLOC, procedents de l’esquerra o independents.

La possible erosió que pot tenir el BLOC ve per la part de l'esquerra o el nacionalisme més ortodoxos, que per un impuls natural, són exigents amb els seus representants polítics quan governen. El pacte del BLOC a Pego amb PSOE i PP, que férem al 2003 per les raons socials que tothom coneix, pot haver descontentat alguna persona. A Pego, eixe possible absentisme el 27 de maig, significaria més probabilitats per a l'extrema dreta del PP per a governar, en un moment en que la “segona transició democràtica” no ha acabat.

2. El PSOE es una força ascendent a Espanya, si be al País Valencià pareix haver tocat sostre. En tant que la marca PSOE és molt coneguda, a Pego s’anirà al ritme del partit a nivell supralocal. Sent una opció política que ha renunciat al valencianisme polític (la marca PSPV ha desaparegut completament en aquesta campanya política i els missatges en valencià escassegen), és d'esperar un resultat versemblant a l'anterior o be una lleugera pujada, en sintonia amb el que passa a l'Estat Espanyol.

3. L’opció política nova, Ciutadans de Pego, és una escissió del PP, integrada per ex membres del PP, militants del PP i independents. És una formació que té una ubicació moderada dins el centre i el centre dreta. És d’esperar que erosione la formació política actual de PP i aglutine, per una altra banda, votants que no tenen una adscripció ideològica clara, per força del tiró que pot fer l'actual alcalde, precisament per haver ostentat eixe càrrec, amb el que això representa.

4. EL PP, encapçalat per Mayte Ferrándiz, és una fusió del sector més dur de l'antiga Iniciativa Indecent, perdó Independent, i del sector zaplanista del PP. És un grup que no participa a les institucions democràtiques (no acudeix al Plenari ni a cap altra reunió institucional). Ha estat impulsat des de fora per tal de fer força i guanyar el tercer diputat provincial a la Marina Alta. La trajectòria a Pego de bona part dels seus integrants és força coneguda, per tal d’ubicar-los en l’espectre polític de l’extrema dreta, amb baix perfil democràtic. El seu punt fort es jugar al populisme i les promeses a curt termini, que solen donar vots, lamentablement, a curt termini.

És un temps per a la reflexió, però sobre tot per a l’acció. Cap vot pot quedar-se sense posar, perquè ens juguem massa. Uns i altres sabeu que vull dir. Si el PP perd no acudirà a les institucions. Si guanya... ¿ens deixaran participar en igualtat de condicions?

Joan-Carles Cambrils i Camarena

Candidat del BLOC a l’Alcaldia de Pego.

Podeu llegir en diferents mitjans la notícia sobre el sopar del BLOC de Pego, L'Atzúbia i Les Valls, el passat divendres primer dia de campanya. Hem començat amb bon peu.



Però també us demane la vostra ajuda: cap vot pot quedar-se sense posar, perque ens juguem massa. No sols el BLOC es juga molt, sino el poble de Pego, si deixa l'Ajuntament en mans d'eixe conjunt d'ex PP, ex UV, ex independents, ex falange, ex... que ara juguen junts baix el paraigues del PP de Ripoll i Zaplana. Si perden no acudiran als plenaris, perque la democràcia no saben qué és, però tan de bo m'equivoque, per be del meu poble.

Link www.olivadigital.com/gan/index.asp?cac=0,8918164556306

La prostitució és una activitat humana antiga. Algunes persones venen favors sexuals a canvi de diners. Aquesta connotació del terme prostitució no és la que em mou a escriure aquest article, sinó aquella que fa referència a la venda d’idees i principis polítics a canvi de favors polítics, anomenem-los així. Es tracta d’un mercat on hom renúncia als seus principis morals, a la seua integritat ideològica, a la seua trajectòria pública, i decideix vendre’s, tot i sabent que el que fa no és ètic ni recomanable per al be comú de la democràcia. Suposa un mal exemple de comportament democràtic, si be la majoria dels que solen practicar aquest tipus de prostitució, al llegir aquestes paraules prèvies, segurament ni les entenen, per falta de base moral democràtica.

Al meu benvolgut poble, Pego, s’ha posat en marxa un procés transparent de prostitució política. Algunes persones han oblidat els seus discursos recents, els ideals defesos públicament, i han decidit vendre els seus potencials vots a canvi de favors. Concretant, la directiva actual del PP de Pego es prostituirà amb l’extrema dreta d’Iniciativa Independent. Ha renunciat a la seua trajectòria recent, per tal de fer un favor al PP a nivell provincial intentant ajudar-lo a mantenir la majoria absoluta a la Diputació. A canvi, s’esperen favors polítics que encara no coneixem be, per als seguidors i col·laboradors necessaris del condemnat Carlos Pascual. Expliquem per què.

A les eleccions locals de 2003, al partit judicial de Dénia (la Marina Alta, per entendre’ns), el PP obtingué 27.170 vots, el PSOE 20.324 vots i el BLOC 12.830 vots. Aquest partit judicial aporta 3 membres a una Diputació amb 31 representats (actualment el PP en té 18 i el PSOE 13). Amb un PP dividit (casos de Xábia, Dénia, Pego, etc.), un PSOE estabilitzat i un BLOC més fort que mai ( en virtut, entre d’altres raons, del pacte signat en algunes localitats amb gent d’esquerres i verda, i per presentar noves llistes en municipis on no s’havia presentat mai), amb el nostre sistema electoral, el PP ho té ben difícil per aconseguir el tercer diputat a la Marina Alta. Al 2003, el PP aconseguí el tercer diputat per una diferència amb el BLOC de 755 vots (resultat de dividir per 2 els vots totals del PP i acomparar-los amb els del BLOC). Coincidireu amb mi que, objectivament, el BLOC té moltes possibilitats de contrarestar eixa diferència el 27 de maig.

Doncs be, la clau de la jugada del PP actual pegolí, amb la incorporació del sector independent d’extrema dreta que liderava Carlos Pascual, va en el sentit d’oferir noves glòries a Alacant, i al seu President de la Diputació Provincial.

Si enteneu be la importància del repte que ens llança la dreta a Pego, prendreu consciència de que, ara més que mai, votar a Pego i als altres municipis de la Marina Alta al BLOC, és fer l’aposta pel vot més útil. Per diverses raons: podem impedir, a Pego, l’entrada de l’extrema dreta a l’Ajuntament; podem, a la Marina Alta, aconseguir un diputat nacionalista; podem, a Alacant, trencar la majoria absoluta de qualsevol dels dos grans partits a la Diputació d’Alacant; podem, al País Valencià, contribuir a ofegar políticament el zaplanisme i aprofundir la crisi interna del PP.

Si penseu que parlem de uns 700 o 800 vots, el compromís de tots i totes els pegolins per una política no prostituïda ha de ser actiu. Tenim marge per a aconseguir-ho si treballem activament pel canvi. En el fons, és il·lusionant per a tots i totes els demòcrates veure que podem fer un poble i un País on els transfugisme i la prostitució política són castigats a les urnes. 

Joan-Carles Cambrils i Camarena.

Candidat a l’Alcaldia de Pego pel BLOC.

www.joancarlescambrils.com

A la primavera de l’any 1993, la Regidora a Pego de Promoció Econòmica, Elvira Cambrils, encomanà a Joan-Carles Vicens i Bordes i a mi mateix (quines casualitats), en la nostra funció d’economistes, la redacció d’un document per a la creació d’aquest instrument, que es dedica al desenvolupament de polítiques actives d’ocupació i de creació d’empreses, mitjançant l’aprofitament de recursos endògens i la captació d’altres recursos, amb especial dedicació cap als que tenen menys oportunitats.

Aquest document, lliurat a l’ajuntament de Pego en agost de 1993, posà les bases per a que a la tardor del mateix any obriren les portes de l’Agència amb l’alcaldia municipal ostentada aleshores per Just Antoni Piera. Un agent de desenvolupament local, Evarist Caselles i un auxiliar administratiu, Erick Salido, posaren en funcionament l’agència amb molt d’èxit.

Al novembre de 1994, la Diputació Provincial d’Alacant, l’INEM, i els ajuntaments de Dénia, Pego i Benissa constituïren el Centre de Recuperació Econòmica de la Marina Alta (CREAMA), fent realitat un consorci comarcal impulsat per visionaris decidits a no reconfortar-se amb les polítiques passives que en aquells moments s’imposaven com a solucionadores de les desigualtats socials i econòmiques.

L’èxit de l’Agencia de Desenvolupament de Pego i Les Valls (ADEPEVA) a Pego enlluernà als nous dirigents que prengueren l’administració municipal al 1995. El recent nouvingut alcalde en aquell any va donar prova de la seua poca sensibilitat cap a la importància social d’aquest recurs, tenint els trist honor els dos treballadors de l’Agència en aquell moment en ser els primers acomiadats pel nou ajuntament. No és moment d’estendre’m en allò que va passar a continuació, però si cal reafirmar que hui en dia Pego ha estat magníficament readmès al consorci CREAMA.

Aquesta agència no oblida tampoc la responsabilitat que tenim amb els nostres veïns i amics de l’Atzuvia-Forna , Vall de Gallinera, Vall d’Ebo i La Vall d’Alcalà, pobles que formen part essencial de la nostre manera de ser per raons històriques, econòmiques i de proximitat. Ells gaudeixen de tots els serveis de l’agencia com si d’uns pegolins més es tractaren.

Només em resta donar les gràcies en aquest modest reconeixement a la Diputació, el Servef, la Conselleria d’Economia i Hisenda, i a totes aquelles altres entitats que amb el seu ajut fan que, mitjançant aquesta Agència, hi haja ciutadans i ciutadanes millor formats, major quantitat de noves iniciatives empresarials, més treball per a tots i totes i, en definitiva, més qualitat de vida i benestar a Pego, Atzúvia-Forna i Les valls.

I el que motiva aquest article: la felicitació especial a tots i totes els tècnics i treballadors de l’Agència de Pego i de tot el Consorci CREAMA per la qualitat amb que treballen i que ha estat reconeguda. La Xarxa per al Foment d’Iniciatives Comercials (AFIC), de la qual Pego també es part, es certifica amb el segell de qualitat UNE-EN-ISO 9001:00; el procés de gestió de les ofertes i demandes de treball aconsegueix el segell de qualitat ISO 9001:2000. Continueu així.

El dissabte 24 de febrer d’enguany ve marcat a Pego i rodalies per la celebració del Ball de la Pinyata, que en altres indrets s'anomena El soterrament de la sardina.

Aquests darrers dies hem pogut escoltar i llegir unes quantes opinions sobre el desenvolupament de la festa de Carnestoltes del dissabte passat al meu poble, amb la presència d'unes 30.000 persones. Algunes opinions eren crítiques amb la festa (persones vinculades a l’església en alguns casos), altres mostraven disgust i tristor al veure les conseqüències de determinats actes vandàlics produïts per una minoria d’assistents, altres paraules han sigut d'alegria i anècdotes inoblidables. 

Reconeix que els polítics hem de fer més per tenir la màxima seguretat possible per als bens públics i privats, i per a salvar de qualsevol conflicte les persones residents i visitants de la festa. 

Les polítiques per a protegir els bens públics i per a evitar els efectes externs negatius de la millor i més popular festa local són de diversos tipus. Sols apuntaré, al meu parèixer, el que hauria de ser el marc de reflexió estratègica, per a projectar en els propers 10 anys aquesta festa tant dins del municipi com arreu de tota Europa. 

Per decisió d'uns quants visionaris fa 25 anys i per voluntat de tots els governants que ha tingut Pego en tot aquest període (recorde: tots els governs), la festa ha madurat. Amb l'experiència viscuda en tot aquest caminar, les conseqüències més importants de la celebració de la festa són les següents (apunte que al parlar de la festa em refereixo a Baixada del riu Bullent, Carnestoltes, Pinyata i altres continguts menors): és una festa massissa (de persones locals i visitants), deixa diners a moltes empreses i associacions, genera efectes negatius no desitjats en persones i bens, tant públics com privats, projecta Pego turísticament com cap altre esdeveniment local ho fa.

Per a recollir amb satisfacció els fruits d'aquesta festa madura hi ha una combinació de 7 polítiques a dur endavant:

- 3 polítiques de l'àmbit privat o social:

a) Presa de consciència personal i social sobre la importància de una festa massiva en una ciutat històrica i les seues conseqüències.

b) Participació d'associacions voluntàries (ONGs) o col·lectius de ciutadans en la millora de la festa.

c) Acords entre les parts privades de la festa: veïns, empreses, transportistes, visitants, etc.

- 5 polítiques públiques:

a) Introducció de gravàmens (en sentit ample) per als que generen efectes externs no desitjats i avantatges per als que produeixen efectes positius.

b) Campanyes públiques de persuasió i conscienciació col·lectiva.

c) Prohibir activitats que generen impactes negatius.

d) Permetre activitats que generen impactes positius.

e) Negociar i intervenir entre les parts en conflicte.

Deixe, doncs, aquestes referències per a continuar millorant la més important festa pegolina, agraint els esforços de tots els meus companys de Govern pel seu treball en aquest sentit i, especialment, el Regidor de Festes, el nacionalista Pau Folqués.

En els darrers dos anys, la Generalitat s’ha vist pressionada amb les reivindicacions socials per tal de canviar el model i el procés de planificació territorial i urbanística valencians. Experts urbanístics, mediambientals, econòmics i del ample mon de la cultura s’han fet sentir, amb raons i amb emocions. Principalment la Generalitat, el propietari del clauer que obri les portes de les construccions al camp (hom diu que és impossible posar-li portes al camp, no ho crec) ha immers el territori i el poble valencià en les fortes contradiccions del model que han creat en els últims 10 anys: descontrol del creixement, costos alts d’oportunitat, desequilibris estructurals agraris, ofegament de sòl industrial rendible, destrucció dels valors paisatgístics, insuficiència de recursos per a la nouvinguda d’inmigrants laborals i per altres raons, manca d’infrastructures i equipaments que vertebren les comarques i el país ( abocadors, canteres, corredors, energia, sanitat, depuradores, seguretat, ...).

Per no estendre’m en detalls, que alguns ja coneixen i en altres hi haurà temps a entrar, el BLOC de Pego va pactar una sèrie d’intervencions territorials i urbanístiques a Pego amb el PP i el PSOE. En circumstàncies de negociació especialment difícils, sincerament crec que estem molt millor del que estàvem a 2003 i del que estaríem si no haguérem co-governat. Si em pregunteu si estem dins el model que més m’agrada a llarg termini, us diré sense dubtar que no. Tampoc m’agraden alguns comportaments i maneres de gestionar, controlar i disciplinar l’urbanisme a Pego, competència que recau majoritàriament en el PP o en part del PP. En això, saben els companys del PP, que som crítics, si be el PSOE tampoc ens ajuda massa a canviar-ho, sincerament.

Acabe aquest escrit anunciant-vos que, per fruit de la visió i la insistència del BLOC, ja està iniciat el procés d’exposició pública del Pla Especial no. 2 a Pego, que desclassifica dues urbanitzacions de muntanya (San Joan i Mostalla II), converteix quasi 5 milions de metres quadrats en sòl d’especial protecció, obri una via relativament fàcil al procés de construcció d’infrastructures per a les edificacions consolidades d’Ambra i la part baixa de Mostalla i, en definitiva, s’apunta a una tendència europea en la protecció del paisatge i el creixement sostenible.

Podeu vore l’anunci al DOGV a la pàgina

https://www.docv.gva.es/portal/portal/2007/02/14/pdf/2007_689.pdf

D’aquesta circumstància, els meus companys del BLOC i jo ens alegrem i molt, tot esperant que el PP i el PSOE local comparteixquen la nostra esperança. El temps ho dirà.

L’any 1985 començà el Ball de la Pinyata, famós soterrament de simulades sardines i d’altres objectes estranys, el dissabte següent al esmentat abans, per tal de retre digne homenatge a En Carnal, que mor, (anem a pensar-ho així) fruit d’una batalla entre iguals amb Na Quaresma, i no com a resultat d’un acte de violència de gènere.

Espere trobar-vos pels carrers del meu poble, en la festa més interclassista i còmplice que pot haver-hi, i si no ens veiem, penseu que quelcom d’aquells amb robes estrafolàries i careta fantasiosa puc ser jo. O no.

Gaudim de la festa, que els problemes i les solucions ens han demanat una treva.

Podeu llegir hui mateix a El Pais http://www.elpais.com/articulo/espana/hay/electores/vecinos/elpepuesp/20070212elpepinac_3/Tes

Ho conta la periodista Eva Batalla, perque li ho hem contat, òbviament. I tot el que diu és cert. Us supose coneixedors de la notícia, si be, vull afegir al que ja s'ha publicat el següent:

- La investigació interna, en marxa, conduirà a que es presente davant la jurisdicció corresponent la corresponent denúncia per possible falsificació en document públic i malversació de cabdals públics.

- Erem coneixedors d'aquesta irregularitat des de fa temps, si be no pensavem q l'alcanç fora tan gran. Per això, donat que Barret se lluix de població creixent i va d'expert en demografia, és el moment adient per a continuar destapant aquest cas.

- En aquests darrers anys no ens hem aturat en destapar un i altre cas de mala gestió malintencionada de l'equip anterior, si be, també teniem que governar el present i el futur, i són tants i tants els aspectes abordats, que és una llastima que els titulars pels quals s'associa el nostre poble, en la setmana de Carnestoltes, siguen els motius de corrupció.

- Paga la pena, malgrat tot, treballar de nou per aquesta segona transició democràtica a Pego, dura i incompleta encara, per a la que vos demane ajuda i possicionament actiu.

Gràcies i anem fent.