Ja fa alguns dies que estic prou desconnectat de l'actualitat política del País. Certament he perdut molt d'interès. De fet crec que l'única cosa que més o menys continue seguint és la reacció social front al desgavell famós d'impartir educació per a la ciutadania en anglès. Què com no podria ser d'una altra manera es torna a demostrar que el percentatge de vida intel·ligent va minvant dia rere dia. Per què no s'equivoquem que els 10.000 manifestants que hi havia segons premsa és un percentatge molt xicotet de la gent que te alguna relació directa amb l'ensenyament. I no diguem del conjunt de la societat ....

I es que vajes per on vajes en les últimes setmanes el tema de conversa és una volta i l'altra la crisi. Tothom està totalment acollonat perquè realment no tenen ni idea que fer per eixir d'esta.

I la pregunta és: no saben (els dirigent, polítics i econòmics, s'entén) que fer o no s'atreveixen a plantejar que cal fer per la por que tenen a que ningú els entenga, i acaben perdent la cadira? Perquè les recepte que tracten de llançar són més del mateix: ací tenim un turisme que ens salva de tot, en uns quans mesos es recuperarà la confiança i podrem tornar a fer pisos i, com no, tecnificació i I+D. Però açò últim ja ho deien fa 20 anys, i no ho ha fet ningú. Ni govern ni empreses, perquè resulta que continuem estant a la cua de tots els índex europeus. I si en època de vaques grasses no s'ha fet, ara menys.

Aleshores, a banda de fer pisos de segones residències, què més sabem fer? Sembla que res. Per què la taronja ja deixa poc, el joguet està en cancer terminal, al tèxtil van tancant empreses dia si dia també, el moble ha reduit l'espai que ocupava a la fira del moble a la cinquena part de fa uns anys, d'empreses sabateres no se si en queda alguna, ... , i no se si continuar o posar-me a plorar?!?

Però això que ha passat al País Valencià és impepinablement el que havia de passar en un país on es decideix abandonar-ho tot per l'avaria d'obtenir uns guanys ràpids d'un sector insostenible i que a més genera un producte que si no s'usa es converteix en un gran problema. I la pregunta és clara: per a que val un pis que no viu ningú? I com que tot el País s'ha dedicat a fer pisos, resulta que tenim una oferta desbocada i de repent la demanda ha desaparegut. Sobren milers i milers de pisos que estan ocupant un espai valuosíssim i ara ja no hi és. Ara que fem de tant de pis? On està eixe suposat valor que tenien? Quin és eixe benefici tan bo que ens reportàven? De veres esteu segurs que encara cal fer més pisos?

Perquè si tan fantastic és tot, podrem recuperar la inversió feta, no? Aleshores venem el pis. A vore, fa tres anys em costà p.e. 100.000€, tal i com estaven les coses, seré generós i el pose a la venda a 120.000€. Quin és el valor del pis? Fàcil, jo contestaré, el valor al que trobes algú que te'l compre. Ací podríem discutir tant com es vulga, però jo crec que ni de sort als 100.000€ que es comprà ara es vendria.

Per tant, tornant a l'inici. Què collons fem ara? Doncs òbviament, i per molt dur que sone, abandonar el sector de la construcció gairebé diria jo per secula seculorum. Dedicar-nos a fer alguna cosa que tinga un valor afegit real i que puga ser exportable. Per exemple taronges, tomaques, aparells de rajos-X, neveres, o programari que gestione informació i ajude a controlar alguna cosa. Però òbviament no s'han de fer més habitatges.

Fins i tot cal ser prou intel·ligent per a buscar altres models, altres formes d'urbanitzar i gestionar un territori dels que existeixen al mon per a tractar de fer-ho com aquells que objectivament els vaja be. I en un extrem, jo que sóc molt agossarat, si algú em pregunta li diré que enderroquen tot l'excedent de pisos que hi ha i que reviscolen l'horta. Què és el major tressor que tenim.

Però tal i com he començat, sembla ser que hi ha una característica que no abunda massa en la nostra societat, que és la intel·ligència. Però això ja és una altra qüestió.

Diada Nacional

Hui és 9 d'Octubre, la diada nacional del País Valencià. Representa que celebrem el naixement del nostre País, la seua constitució política. I per tant tots els i les valencians i valencianes cal que tinguem joia i eixim al carrer a celebrar este dia, rememorant la nostra història i demanant tornar a ser lliures dels llepons castellans.

Això és el que deuria ser. Però res més lluny de la realitat. Quan hui he eixit al carrer m'he trobat un grapat de "valencianos" preparant-se a fer una paella mentre parlen que esta setmana el València C.F. no juga, ho fa la "roja", i continuen discutint detalls de la seua falla. Punt. Ací s'acaba la seua valencianitat.

Està clar que tractar de definir què és ser valencià és, si més no, complexe. Però hui en dia, està reduït bàsicament a dos o tres fets purament folklòrics. A més de, és clar, viure amb els pantalons a l'altura dels turmells fent palmes mentre qualsevol que passe ens done bona cosa pel sac. Això també es porta prou entre els i les valencianes d'estos temps.

Tenim una societat que viu a la inòpia més absoluta. I si no fem quelcom per que reviscole gens de vida intel.ligent senzillament estem condemnats a desaparèixer.

Jo opte per mantindre una actitud crítica i rebel front a la vida en general. Pense que no hi ha molta més alternativa al borreguisme predominant que tractar de trencar tots els motlles del "status-quo" dominant. I des d'ací convide a que tots ho feu. A tots els nivells. Des d'allò més sagrat o des d'allò més banal. Tot és susceptible de millorar, o almenys de generar debat per respondre preguntes i formular-ne de noves.

Salut i revolució.

Deute generacional

Ja fa uns dies que em roda una idea pel cap. Mire al meu voltant, veig com avança el meu país, el meu entorn, la meua gent, els seus pensaments, i després llig. I tracte d'imaginar com eren les coses fa uns anys, no massa, sols fa vint o vint-i-cinc anys, és a dir, una generació, i pense que les coses no estan gens clares.

Quan vaig comprar el pis on ara visc vaig tindre una conversa molt interessant amb mon pare, que no para de pegar-me voltes al cap. Els meus pares compraren el seu pis l'any 77 amb unes 700.000 ptes, cosa que suposava uns 2,5 anys de sou integre de mon pare. Un grapat d'anys després, el 2002 jo vaig comprar el meu pis per 119.000 €, és a dir uns 14 anys del meu sou integre. A açò cal afegir-li el fet que mon pare en aquell temps era oficial de primera, i jo en eixe moment ja treballava d'enginyer.

Ara que la bombolla immobiliària ha esclatat ja s'estan començant a adonar tots que eixe model de diners fàcils i ràpids basats en la simple i pura especulació no tenia cap sentit, i els preus dels habitatges estan caient en picat, però pel camí ha quedat tota una generació, la meua, que ha tingut que comprar a preu d'or un lloc per viure, s'ha hipotecat per a mitja vida, i segur que quan haja de vendre el pis per què simplement i plana ja no cabrà en eixe xicotet espai, eixe pis que va comprar es cotitza molt més barat. Aleshores què farem? Algú creu que el banc li revisarà el deute? No, clar que no. Resulta que com que la generació anterior a la nostra ha tingut una visió de les coses miop i aprofitada, i no han sabut fer res més que canviar els usos del territori i desfer el paisatge i el patrimoni, nosaltres hem rebut com a herència un país que fou un paradís convertit en una jungla de ciment i una soga al coll en forma d'hipoteca per pagar mitja vida per a que els anteriors a nosaltres quedaren ben farts de plusvàlues.

Vist el panorama, vull aprofitar estes línies per fer una crida a tots aquells que es sentiu identificats amb aquest escrit per a que reclamem compensacions clares i reals pel greuge generacional que estem patint i patirem. No soc cap expert en història, però dubte que al llarg de les generacions hagen hagut molts casos com este on els fills, des del bell començament, han hagut de engreixar els capitals dels pares sols per poder viure dignament.

Tenim ara la oportunitat d'articular una resposta clar i conjunta per tal que es s'adrece la situació. Qui vol liderar esta lluita?

Nuclears? Així no, gràcies.

Aquells que em coneixeu sabeu que el tema de l'energia és, per dir-ho d'alguna manera, el meu tema. M'agrada debatre al voltant de tot el que tinga que vore amb l'ús de l'energia, la seua obtenció, els problemes i avantatges de cada font, etc...

De la mateixa manera, tampoc és cap secret que si m'he de posicionar entre anti o pro nuclear, tots sabeu que escolliré pro-nuclear. Els motius en són molts i des del molts punts de vista. Però eixe no és el tema d'avui.

La qüestió és que esta setmana, una volta més, hi ha hagut un incident greu a una central nuclear a l'estat espanyol. Concretament a Vandellós II. L'enèsima.

Esta vegada la cosa no ha sigut especialment lleu, s'ha cremat el generador i tardaran setmanes a reparar-lo. Però el major problema torna a ser la falta de transparència i claredat en la informació que donen les empreses propietàries de la planta. Això és el que no pot ser de cap de les maneres.

Per a mi l'energia nuclear acompleix amb escreix els paràmetres de seguretat que la societat d'avui en dia demana. I s'han fet importants avanços pel que fa al tema dels residus nuclears, fins al punt que el principal problema que tenen és socio-polític. Tècnicament la solució existeix.

Mentrestant la societat continua desinformada, molt desinformada, al respecte d'este tipus d'energia. I com és normal, allò que no es coneix genera rebuig. I si a sobre de tindre una baixa preparació tècnica per tal de formar-se un criteri propi, a la gent se la desinforma des dels grups ecologistes ultres, alhora que els propietaris de les plantes amaguen deliberadament dades i manipulen sistemes per botar-se protocols, llavors ja tenim el còctel perfecte per a que el resultat siga un perfecte desastre.

No és possible que gent amb una ètica tan justeta gestione uns sistemes tan delicats i sofisticats com una planta nuclear. No pot consentir-se de cap de les maneres. Esta gent duu massa anys governant de facto, amb els monopolis que el dictador els deixà preparats, i no són capaços d'acceptar de cap de les maneres que hi haja algú que els controle el seu xiringuito.

Així no anem be. Les nuclears són imprescindibles per a que el nivell de benestar assolit junt al consum d'energia no caiga en picat. L'elecció està entre nuclears o combustibles fòssils. Jo tinc clar amb quina em quede. Però també tinc clar qui no vull que les gestione.

A l'estiu tot el mon viu ...

Hola de nou a tots. Hui escriuré un post un poc de tràmit. Ja fa temps que no dic res per ací, i la veritat és que no és per falta de temàtica, que hi ha, i d'allò més variada i interessant. Si no pel fet que arribat l'estiu, com crec que gairebé a tothom, se me desmarxa la vida, i pareix ser que tot és més complicat.

A pesar de tot, estic tenint molt temps per pensar. Temps que jo normalment el considere perdut, buit, que lleve del meu temps vital, però que aprofite almenys per pensar sobre moltes coses. I es que això de fer alguns milers de kilòmetres cada mes hauria de tindre alguna part bona, no?

No voldria extendre'm massa, perquè pense en coses que ni de lluny poden escriure's en un post, però si almenys vaig a donar algunes referències.

Estem patint temps de crisi. Crisi mundial per l'esclat de les hipoteques "surprime" americanes. Crisi mundial per la creixent demanda d'energia primària en forma de petroli, i l'arribada al que sembla límit tecnològic de producció. Crisi espanyola (excepte pel que fa la "roja" que va molt be) per les dues coses alhora, explosió fulvurant de la bombolla immobiliària i dependència externa d'energia del 80% (jo pense que més), amanit amb una capacitat tecnològica nul.la per atacar el que jo veig com el problema gros, el de l'energia. I per últim crisi valenciana total, per tot l'esmenat anteriorment, junt al nihilisme del nostre poble per obrir els ulls i vore que aquells que han escollit per a dirigir-nos dia rere dia no fan més que agafar velocitat cap a l'abisme, reafirmant-se en que per a que les coses ací vajen be hem de fer més turisme residencial (és a dir construcció) i organització de grans esdeveniments (p.e. F1).

Quan la fricció que ens arrossega cap avant no suportarà el fre que estos fets imposen? Quan esclatarà tot per l'aire? Quan vorem que el model de societat que tenim està senzillament obsolet i pensarem de canviar-lo?

I quin serà el nou model? Jo tinc la meua proposta, però .... això serà un altre dia.

Bona nit.

Autopistes radials

Hui escric des de Cobisa (Toledo). Hem vingut a la comunió d'un cosí de la meua dona. És una familia que ens estimem molt. El viatge no és gens pesat, en unes 4 hores ens plantem de porta a porta. Però per a un xiquet de menys d'un any és gairebé insoportable.

Per tal de fer-lo el més curt possible, al vindre ho ferem per una de les noves autopistes que hi ha a Castella. Una d'eixes que anomenen radials, que ens porta més o menys des d'Honrubia fins a Ocaña. Per al nostre viatge ens estalvia temps i kilòmetres.

Ja feia algun temps que havia sentit parlar d'estes autopistes radials. Era com una mena de reivindicació o contra-reivindicació dels madrilenys quan valencians i catalans deiem que les nostres autopistes eren totes de pagament. Ràpidament ells botaven i cridaven "Ei, que ha nosotros tambien nos han puesto peages".

Ara ja puc parlar amb un cert coenixement. Ara ja les he usades. No hi ha comparació possible. Continuen els agravis, i fins i tot augmenten.

Per començar, per eixir de Madrid poden triar si volen pagar o no ja que les autovies que ja tenien els permeten continuar anar a totarreu de bades. I per altra no hi ha qui crega que eixes radials són com les autopistes del País Valencià o Catalunya. Qualsevol que vaja pel nostre país vorà que tenim les infraestructures saturades. Absolutament col·lapsades. I amb mils i mils d'usuaris. Cosa que fa que siguen unes infraestructures molt i molt rendibles. Qualsevol empresa voldria gestionar-ho per que segur li reportarà grans guanys. La autopista que jo vaig travessar ahir és absolutament insostenible i deficitaria. No hi havia ningú. Anavem gairebé sols creuant la Manxa.

Quina empresa ha de voler contruir i explotar una autopista que fan servir quatre gats? Com es possible que això s'amortitze? Doncs fàcil, estarà subvencionada per l'estat. No pot ser d'altra manera. Sols cal anar per unes i per les altres i vore el trànsit d'unes i les altres.

Els madrilenys ja paguen peatges, ja poden dir que són dels rics, però les diferències entre senyors i plebeus continuen ben presents.

Ascó

Gairebé tothom que em coneix sap que sóc partidari de l'energia nuclear. Ho he dit moltes voltes i de moltes formes. El que no sóc partidari és que una instal·lació com una central nuclear estiga en mans de gent tan incompetent com l'equip de direcció d'Ascó.

Com pot ser que encara hi haja gent que pense que ocultar informació i manipular els mecanismes d'alarma i seguretat és una forma correcta de procedir?

El càstig ha de ser més que exemplar. De fet jo pense que se'ls deuria retirar la concessió de la central i que passara a mans d'un altre operador. Així de clar i directe. I que s'encarreguen d'estes instal·lacions aquells que les sàpiguen fer funcionar de forma adequada.

Quin país de lladres ...