Educació per a la Ciutadania

Concert Bloc Jove

l'altre costat de les urnes

Han passat les eleccions i tot continua igual. Sembla que tindrem a ZP per quatre anys més i nosaltres igual que sempre, sense validar a Isaura Navarro com a diputada. És una llàstima, ho dic en serio. I en el PP comencen les ganivetades.

De totes formes cal que recordem aquella noticia publicada al diari 20minutos, i que el dia de les eleccions tornava a repetir-se al País Semanal, que deia que els votant de partits minoritaris estan més satisfets sexualment que els que ho fan al PP i PSOE. Tal vegada vivim a una societat de “desalinyaos” sexuals que com no poden sentir-se guanyadors al llit es conformen amb les urnes. Doncs a nosaltres “que nos quiten lo bailao” (qui no es consola és xq no vol).

ja no m'esperàveu?

Tan de temps d’inoperància d’aquest blog té el seu motiu. He estat un temps prou ocupadet i, a més, amb un intent de millorar el disseny de la web no se que vaig fer que no em deixava accedir a la mateixa. Però ara ja està solucionat. Ja se que les excuses no són vàlides i que, en la línea del que diu el títol del meu blog, durant tot aquest temps no he existit. Ara si, ja torne i ho faig amb més ganes que mai i amb moltes cosetes que contar-vos.

Quatre mesos, tres setmanes, dos dies
Fa poc vaig anar a vore aquesta pel·lícula, molt ben acompanya per cer, i no voldria deixar de recomanar-vos-la. Són d’eixos films que mai et deixen indiferent, que et fan eixir del cinema i encara et veus implicat amb els seus personatges. El tema de l’avortament sembla que està d’actualitat i, de veritat, no vos la podeu perdre!!

Coalició electoral
Després de tant de rebombori volia dir la meua sobre el tema. Personalment sempre he estat a favor d’anar junts amb la gent d’Iniciativa. No entenc com en el temps en el que vivim podem estar donant-li voltes a l’assumpte. Davant d’una dreta unida i un partit socialista poc decidit a donar segons que passos ens cal posicionar-nos junts totes les forces valencianistes, d’esquerres i ecologistes. Són més les coses que ens uneixen que les que ens separen. No porten tants anys coincidint en les mogudes sobre igualtat, drets humans, polítiques LGTB, sobre el nostre territori o l’ecologisme’ M’alegre d’aquest pas i espere que dure. Tinc ganes de que treballem conjuntament. El dissabte passat assistirem, en l’IES la Misericòrdia de València, a la convenció programàtica de la coalició i allí em vaig trobar amics de tots tres partits. Dóna gust que siga així.

Units som més!

Contra el tancament de TV3

Els Nadals ja estan ací, com be s’han encarregat d’informar-nos des de fa un més els centres comercials. És l’hora de les compres, dels amics, la família, els bons propòsits... Em pregunte com viuràn estes entranyables festes alguns dels nostres polítics. Per exemple, el senyor Zaplana. Per a ell tot l’any ha de ser nadal. No vos heu fixat que sembla que viu en un constant circ? Ai! que perletes ens ha deixat cada vegada que ha obert la boca i, ale, "hahaha", a riures de l'animalà que ha soltat. Jo en tinc una de predilecta. Una frase que li agradava dir sempre que tenia ocasió. Era quan jutjava l’actuació parlamentaria d’alguns dels adversaris polítics al parlament i deia "esto es mas propio de otros regimenes políticos".

Estimat "Dito", hauràs de deixar-me que utilitze eixa frase teua doncs l’actuació dels teus amiguets de per ací ho mereix. Ho dic pel tancament del repetidor de TV3 a la carrasqueta. Com es deia això... censura? A mi em sembla això propi d’altres formes d’estat, on el dret a la informació no és una garantia constitucional. Vamos, d'una dictadura.

Dit açò, i compartida la meua indignació amb la noticia, vos convide a participar de la concentració organitzada per a demà divendres, a la Plaça de la Mare de Deu de València.

Congrés Bloc Jove

Ja em trobàveu a faltar, veritat? Segur que hi ha algú que entra tots els dies a comprovar si he actualitzat. No ho dic en broma. Hom té fans en els llocs menys sospitats.

El passat dissabte, a Xàtiva, va tenir lloc el congrés nacional del Bloc Jove, en el qual vam decidir quina havia de ser la línia a seguir per la nostra organització durant els propers dos anys. A més, vam votar una renovada coordinadora nacional en la qual participaré encarregant-me, junt amb Helena Malonda, de la Secretaria de Polítiques de Joventut i sectorials. El congrés, a més de servir per fer política, també va servir per tornar a trobar-me en tants bons amics i amigues de tot arreu del nostre país i d’altres que van visitar-nos. A la fi va resultar una experiència entretinguda la qual em comportarà molta feina [i alguna que altra assignatura pendent].

Bo, en futures actualitzacions vos contaré el cas del que li va passar a un “amic meu” [açò ho faig per enganxar-vos]

Saps més que un xiquet de primària?

Amb eixe títol Ramón García ha tornat a la televisió amb un programa que enfronta a un adult a diverses preguntes tretes del programa curricular de les assignatures de primaria. Ahir, mentre feia zàping, vaig poder vore un moment en el que una concursant havia de respondre la següent pregunta:

"¿Quién reinaba durante la Segunda República española?"

No ho tenia clar i la seua resposta va ser, dubtant i sense tindre-les totes, Alfons XII. Així que va decidir utilitzar un comodí que li permetia vore el que un xiquet de primaria havia escrit en la seua pissarra electrònica. La resposta del xiquet era, lògicament, "ningú". Ella va reconèixer que li semblava més correcta la del xiquet i la raó que va donar al presentador no té desperdici: "Claro, si solo hubo una república".

Va encertar copiant la resposta del xiquet però no per la raó que ella va citar, sinó pel fet que en una república el cap d'estat també és electe i, per tant, no hi ha monarca que regne. Deixem de costat que no s'adonara pels nervis - ja voldria vore com reaccionaven la majoria a la presió d'eixir per televisió- de què es tractava d'una pregunta amb trampa. El més greu és que pensara que sols hi va haver una república.

Hui s'ha anunciat que dimecres iniciarà el seu tràmit parlamentari la Llei de la Memòria Històrica i el PP, de boca del senyor Acebes, ha tornat a dir allò que la llei vol remoure el passat i oblidar els èxits de la transició.

A la dreta li molesta molt que es recorde el passat anterior a l'actual estat democràtic i, amb molta feina encara per fer, van vestits tots ara com si foren els majors demòcrates del món. Passant per alt que encara quedem molts crims que aclarir de la dictadura, que l'àguila feixista encara presideix l'entrada a les façanes d'alguns edificis oficials o que el propi Manuel Fraga va ser ministre del franquisme.

Encara hi ha d'entre aquells dretans qui veu que, a l'acabament de la dictadura, i degut al context internacional, la democràcia era un mal menor. Enguany es celebrava el 30 aniversari de les primeres eleccions democràtiques de l'actual període. El dia de la constitució de la nova corporació municipal a Carlet, just un dia més tard d'aquell aniversari, la meua company i portaveu del Bloc, Mª Josep Ortega, va voler tindre unes paraules de record a aquells que havien lluitat per la democràcia:

"per a molta gent, per a molts dels nostres conciutadans, allò [les primeres eleccions democràtiques] va constituir tota una festa: després de tants anys de fosca dictadura, la paraula i el vot tornaven al punt de partida, tornaven al lloc que els correspon, tornaven a allà on sempre haurien d'haver estat. I ara és un bon moment per a retre un homenatge, des d'este àmbit, a tots aquells hòmens i dones que ho van fer possible, i molt especialment a tots aquells que es van quedar pel camí sense poder viure el moment de la represa democràtica. Oferim un record des de la continuïtat d'aquell procés que també suposa el dia de hui, i mostrem un profund agraïment per a totes aquelles persones que lluitaren per la vinguda de la democràcia, que feren possible portar a la realitat aquelles demandes d'assolir un estat de dret després de tants anys, aquells crits que podien semblar, segons a qui, una veritable utopia: llibertat, amnistia i estatut d'autonomia."

El que em va sorprendre va ser com, mentre Maria Josep deia aquelles paraules, un sector del públic va començar a alçar la veu. Els molestava que un representant del poble, elegit democràticament pels seus veins, poguera recordar aquelles persones. Quan Ángel Acebes acusa als partits polítics que defensen la necessitat de condemnar obertament el franquisme d'estar menejant el passat no pensa en nosaltres. No pensa en nosaltres, els jóvens nascuts en la democràcia que hem heretat la democràcia d'aquells que, des de molt diverses ideologies, van lluitar per oferir-no-la. I nosaltres també tenim l'obligació, quan passem el testimoni als que ens han de precedir, de fer-ho millorant-la, depurant aquelles imperfeccions. Acebes pensa en aquells que ocuparen un bon lloc d'eixida a la vinguda de la democràcia gracies a l'antic règim. Aquells per als quals suportar-nos ha de ser un dels mals menor de l'actual estat democràtic.