I que dure poc...
dissabte, setembre 13, 2008
diumenge, setembre 07, 2008
Lliures i iguals
Fullejant com faig diàriament el Pàgina 26, em trobe amb un interessant article publicat a l´Avui sobre les polítiques de xecs esteses ja a gran part de les comunitats autònomes, i avalades a més pel govern de les polítiques socials de Zapatero i el PSOE.
Els 2.500 euros per als pares de tots els recents nascuts, a més d´haver-se menjat gran part del pressupost d´un Govern afeblit i desorientat per la crisi econòmica (com va resoldre el propi Solbes fa ben poc), implica un concepte d´igualtat fals i mancat de tota credibilitat.
Esta nova subvenció d´ajuda familiar s´emmarca dins el nou concepte acunyat pel neoliberalisme econòmic i part de la socialdemocràcia, de donar (per fi) conclosa l´era de les ideologies, i també, la de les classes socials.
Fent, en el discurs, referència a que ja no hi ha ciutadans pobres ni rics, només lliures i iguals, desapareix la necessitat social, especialment dels pobres (que són més), i s´intenta acabar amb les reivindicació justa de que qui menys té, major protecció necessita per part de l´Estat.
Així, tornant als xecs o bons (com li agrada dir-li més a la Generalitat Valenciana), s´estén la ídea de les ajudes universalitzades, i a més es fa en pro, com deia abans, de la llibertat d´elecció de centre. Esta llibertat existix, i està garantida legalment, però no ha d´implicar tampoc una subordinació de l´Administració cap a les empreses que se lucren (legítimament) amb l´ensenyament.
Per dir-ho d´una altra manera, Font de Mora no pot parlar de que amb el bo guarderia se garantix la llibertat dels pares a triar escola bressol. I no pot fer-ho perquè per exemple a Alacant, la cobertura de les guarderies públiques només cobrix a 600 xiquets, dels quasi 13.000 que viuen a la ciutat. Per molt de bo que se repartisca des de Conselleria, si una mare en una posició econòmica mitjana, vol que el seu fill encete la seua educació en una escola pública, és de presumir que no ho aconseguirà. I on queda aleshores la llibertat d´elecció?
Les administracions públiques (en este cas la Generalitat) han de garantir que tots els pares que vulguen dur al seus fills a l´escola pública puguen fer-ho, fixant-se com a necessitats i potencials clients tota la població existent al País Valencià (o a qualsevol altre territori). Aquells, en canvi, que així ho decidisquen i vulguen dur els nens a una escola privada, han de poder-ho fer, però sense ajuda per part de l´Administració, doncs esta ja els estaria oferint un servici públic, gratuït, i de qualitat (i en valencià) que hauria estat rebutjat, i per tant la seua obligació només s´hauria de reduir a fer-se càrrec d´aquells xiquets que per motius exepcionals no tinguen un col-legi, guarderia o institut públic a prop de casa, i sí un de privat. Casos puntuals, com si en la salut parlarem de tractaments que l´Agència de Salut no tinguera disponibles.
L´extensió de xecs i bons per a tot el món, a més de produir un gasto que farà forat en el compte corrent del Consell i del Govern central generant més a l´endeutament, és per definició injust. Perquè no tots tenim les mateixes necessitats econòmiques, malgrat ser ciutadans lliures i iguals.
Els 2.500 euros per als pares de tots els recents nascuts, a més d´haver-se menjat gran part del pressupost d´un Govern afeblit i desorientat per la crisi econòmica (com va resoldre el propi Solbes fa ben poc), implica un concepte d´igualtat fals i mancat de tota credibilitat.
Esta nova subvenció d´ajuda familiar s´emmarca dins el nou concepte acunyat pel neoliberalisme econòmic i part de la socialdemocràcia, de donar (per fi) conclosa l´era de les ideologies, i també, la de les classes socials.
Fent, en el discurs, referència a que ja no hi ha ciutadans pobres ni rics, només lliures i iguals, desapareix la necessitat social, especialment dels pobres (que són més), i s´intenta acabar amb les reivindicació justa de que qui menys té, major protecció necessita per part de l´Estat.
Així, tornant als xecs o bons (com li agrada dir-li més a la Generalitat Valenciana), s´estén la ídea de les ajudes universalitzades, i a més es fa en pro, com deia abans, de la llibertat d´elecció de centre. Esta llibertat existix, i està garantida legalment, però no ha d´implicar tampoc una subordinació de l´Administració cap a les empreses que se lucren (legítimament) amb l´ensenyament.
Per dir-ho d´una altra manera, Font de Mora no pot parlar de que amb el bo guarderia se garantix la llibertat dels pares a triar escola bressol. I no pot fer-ho perquè per exemple a Alacant, la cobertura de les guarderies públiques només cobrix a 600 xiquets, dels quasi 13.000 que viuen a la ciutat. Per molt de bo que se repartisca des de Conselleria, si una mare en una posició econòmica mitjana, vol que el seu fill encete la seua educació en una escola pública, és de presumir que no ho aconseguirà. I on queda aleshores la llibertat d´elecció?
Les administracions públiques (en este cas la Generalitat) han de garantir que tots els pares que vulguen dur al seus fills a l´escola pública puguen fer-ho, fixant-se com a necessitats i potencials clients tota la població existent al País Valencià (o a qualsevol altre territori). Aquells, en canvi, que així ho decidisquen i vulguen dur els nens a una escola privada, han de poder-ho fer, però sense ajuda per part de l´Administració, doncs esta ja els estaria oferint un servici públic, gratuït, i de qualitat (i en valencià) que hauria estat rebutjat, i per tant la seua obligació només s´hauria de reduir a fer-se càrrec d´aquells xiquets que per motius exepcionals no tinguen un col-legi, guarderia o institut públic a prop de casa, i sí un de privat. Casos puntuals, com si en la salut parlarem de tractaments que l´Agència de Salut no tinguera disponibles.
L´extensió de xecs i bons per a tot el món, a més de produir un gasto que farà forat en el compte corrent del Consell i del Govern central generant més a l´endeutament, és per definició injust. Perquè no tots tenim les mateixes necessitats econòmiques, malgrat ser ciutadans lliures i iguals.
dimecres, agost 27, 2008
¿Quiere el PP salvar el Ideal? Las Provincias 27/08/2008
Durante la pasada campaña de las elecciones locales y municipales, desde el BLOC de Alacant demandamos una salida digna para el grave estado de deterioro en el que se encuentra el Cine Ideal. Fuimos, de hecho, la única formación política de la ciudad que realizó una propuesta concreta y factible para recuperar el edificio, a la que más tarde otras organizaciones se sumaron dando apoyo explícito, como es el caso de la Plataforma de Iniciativas Ciudadanas.
Así, con los resultados sobre la mesa, el BLOC no logró su objetivo de formar parte de la corporación municipal del Ayuntamiento de Alacant, pero sí a través dela coalición Compromís nuestra formación está presente en les Corts Valencianes. Es en este marco, el autonómico, donde la Executiva Local de nuestro partido está dirigiendo sus esfuerzos con tal de desbloquear la adquisición del Cine por las administraciones públicas. Unos esfuerzos que han estado enfocados en forma de trabajo parlamentario. Durante el debate de presupuestos de la Generalitat, entre las enmiendas que nuestro grupo presentó, una iba dirigida a la Conselleria de Cultura para que reservara una partida de 3 millones de euros para la negociación de compra con los propietarios. Somos conscientes, les aseguro, del valor que el inmueble puede tener en el mercado y de la cifra, seguramente astronómica, que los dueños del edificio demandarán al Ayuntamiento en los contactos que se mantengan. Pero el hecho de que la Generalitat tuviera reservada una partida en sus cuentas, era un paso en la dirección correcta para conseguir acortar los plazos para su obtención. El Partido Popular, en cambio, no lo entendió así y con su mayoría absoluta tumbó la propuesta.
Previendo que esto iba a pasar (los presupuestos que salen de las Corts, son los mismos que entran en ellas, pues el PP en rara ocasión negocia ninguna modificación más allá de correcciones ortográficas), nuestro portavoz, Enric Morera, registró una Proposición No de Ley por la que se instaba, esta vez sin cifras económicas de por medio, a la Generalitat a adquirir el edificio del Ideal. Esta iniciativa, debatida en la Comisión de Cultura de la Cámara autonómica, venía precedida de las declaraciones de la Concejala de Urbanismo, Sonia Castedo, recogidas en la práctica totalidad de los medios de comunicación de la ciudad, en la que aseguraba que se estaba negociando con los dueños del antiguo cine su compra y que por 
otra parte se mantenían contactos con el Consell en busca de la financiación. Nos es, por tanto, incomprensible que el Partido Popular de Alacant esté por la adquisición y la recuperación como dotación pública del edificio, y que en el marco de las Corts, donde tiene la posibilidad de materializar el discurso, se vuelva a rechazar, por segunda vez, una proposición que iba encaminada en ese aspecto. Todo ello a pesar de la presencia en las Corts Valencianes del Alcalde alicantino, el Sr. Diaz Alperi, que aunque le ha venido muy bien en lo personal la obtención del acta de diputado, no podemos decir lo mismo de las consecuencias positivas que esto ha tenido para la ciudad de Alacant. Hasta ahora ninguna, y el rechazo del PP a la propuesta del BLOC es un ejemplo.
Desde el BLOC seguimos pensando que nuestra propuesta se ajusta a la realidad y no despega el edificio de su pasado más reciente. Transformar el Ideal en la sede de la Filmoteca Valenciana, que complementase el rodaje de películas en la Ciudad de la Luz, con su estreno y proyección en esta sala (que resultaría más emblemática, si cabe, para Alacant) albergando además exposiciones permanentes sobre la historia del cine en el País Valenciano (que tenemos, y mucha), conferencias, charlas y cursos, resultaría el final más feliz para la triste decadencia en la que se encuentra el antiguo Cine. Eso sí, nuestra posición no es inamovible y por tanto estamos dispuestos a negociar y apoyar las alternativas que se nos presenten, poniendo como condiciones la rehabilitación completa del inmueble, que el uso del edificio sea público, con una finalidad cultural o social (nada de parkings ni salas de fiestas) y el coste de la compra, su rehabilitación y puesta en funcionamiento el menor para las arcas municipales. A partir de ahí, hablemos. Ahora falta saber si el Sr. Alperi o la Sra. Castedo serán capaces de poner algo sobre la mesa sobre lo que discutir. La experiencia nos dice que no.
diumenge, juliol 20, 2008
Grans ciutats i comunicació
Les grans ciutats se presenten com el gran cavall de batalla del valencianisme polític per a les eleccions del 2011. Siguem sincers, si se celebraren hui les eleccions el BLOC no entraria a les Corts. Les dades no ens fan més que assenyalar la feblesa de l´organització que ha anat perdent suport des de l´any 2003, quan va abastir el seu sostre.
Tot i que des d´instàncies superiors se´ns han volgut maquillar les xifres, sumant regidors a tot el país, el ben cert és que hui comptem amb menys recolzament. Això, però, no lleva que comptem també amb més i millor presència. Però en qualsevol cas es tracta d´una il-lusió òptica en no vore´s reflectida en la connivència del poble valencià.
Al maig de 2007 a Alacant vam perdre dos terços dels nostres electors. Vam passar d´un 3%, i més de 4.000 vots a un escàs 1% i 1.500 paperetes amb les sigles del BLOC introduïdes en l´urna. O el que és el mateix, vam passar de rompre records i aconseguir els millors resultats del nacionalisme valencià a la segona ciutat del país, a enfonsar-nos fins a fregar els paupèrrims resultats de l´antiga UPV. Tot això amb un col-lectiu més fort i consolidat, i amb un bon tracte en quant a presència als mitjans de comunicació. Que va fallar, doncs? És evident que el missatge. També, però, la nostra incompetència alhora de transmetre que el nostre projecte anava més enllà del terme municipal.
Durant la presentació de la llista, l´acte-miting més important dels que vam fer en campanya, cap dirigent nacional del partit se´ns va acostar a omplir de contingut nacional un acte que fou purament local. Nosaltres ens ho vam guisar, i nosaltres ens ho vam menjar. Això, no cap dubte, va restar-nos força, i és un fet incomprensible tenint en compte que Alacant era la ciutat més important on el BLOC concorria a les eleccions, havent-se traslladat el Compromís a Elx, i permetent que els socialistes ens engoliren al Cap i Casal.
Així, a la capital del Baix Vinalopó, on se suposa que Iniciativa té la seua base principal, a les generals el "BIV" no va poder més que sumar 481 paperetes. Un resultat molt paregut al d´Alacant, amb la diferència considerable que parlem de menys ciutadans cridats a votar. Així Esquerra Unida, eixa moribunda, se´n va ver amb 3.000 electors. Crec que sobren els comentaris. Comptant que el BLOC va sumar poc més d´un 1% al 2003, i que el pacte amb EU, i més tard Iniciativa, no ha servit ni per a tindre un regidor, ni per a poder (en comparació amb els companys) fer alliberats (crec que només en tenim un i no m´aventure a saber quants sumen entre tots els d´IpV), la situació a la ciutat de les palmeres, és més que delicada de cara a les properes eleccions.
A València, com ja he dit i tot el món sap, no va haver llista del BLOC a les municipals. Els nacionalistes de la capital del país no van poder votar a cap cap de llista valencianista. El pacte va ser roí, ni el propi PSPV (PSV o PSCV o com vulguen dir-se) esperava traure els 15 regidors que feien falta per a que Mansanet puguera entrar en l´Ajuntament sense haver de fer cua en la porta.
Així, amb un panorama més que desolador a les grans ciutats, ens trobem a més amb un estancament general en els nostres grans bastions. Amb clares excepcions (Alcoi, Xàbia, Sueca), en general el BLOC s´ha fet major, sense haver-se independitzat. I comença a patir malalties pròpies de l´edat. Li costa renovar-se, i allà on es retiren aquells que van fer glòria del valencianisme, patim davallada de vots. Els pilars, aleshores, comencen a tremolar.
La nostra direcció no ha entés que fer política a Beneixama no és el mateix que fer-la a València, Alacant o Elx. La política de baix cap a dalt té limitacions importants en els grans nuclis urbans. L´il-licità s´informa pels grans mitjans de difusió, per diaris i televisions en clau estatal, llevat de l´Información i Canal Nou.
Per tant, és important saber reaccions a temps davant els grans debats que se produïxen, a vegades artificialment pels dos grans partits. Quan s´hi actua ràpid s´aconseguix un resó important i se trenca la barrera i el veto que els grans mass media ens tenen imposats. Però ens manca professionalitat i professionalització i especialment implicació i dedicació en l´apartat de la comunicació. Alguns amics, que renoven pàgines webs per tots conegudes, m´han contat més d´una vegada que mentres d´Iniciativa reben notes de premsa des de la seu nacional cada dia, des del BLOC s´han de conformar amb les que s´envien des dels pobles i ciutats. València no diu res, no opina, o ho fa tard.
D´altra banda tampoc és suficient amb les notes de premsa. Actualment, a Alacant, i com és lògic, els mitjans no acullen de la mateixa manera una roda de premsa convocada per Enric Morera, que per Ignasi Bellido, Antoni Arques, o Joan Ramon Gomis.
Cal reconéixer que el Portaveu Adjunt de Compromís està fent un esforç important en els seus viatges al sud. Però són del tot insuficients, entre altres raons perquè allò que diga aquí tindrà un rebot a tota la província. Allò que diga a Pego, no. I, com he dit, tot i haver de tindre cura amb el graner de vots del BLOC que són les menudes i mitjanes ciutats, la direcció ha d´apostar decididament per moure´s, almenys a nivell de representació en les Corts, especialment per les grans àrees metropolitanes., sense les que no se podran abastir el 5%. No sé si ho tenen clar.
Tot i que des d´instàncies superiors se´ns han volgut maquillar les xifres, sumant regidors a tot el país, el ben cert és que hui comptem amb menys recolzament. Això, però, no lleva que comptem també amb més i millor presència. Però en qualsevol cas es tracta d´una il-lusió òptica en no vore´s reflectida en la connivència del poble valencià.
Al maig de 2007 a Alacant vam perdre dos terços dels nostres electors. Vam passar d´un 3%, i més de 4.000 vots a un escàs 1% i 1.500 paperetes amb les sigles del BLOC introduïdes en l´urna. O el que és el mateix, vam passar de rompre records i aconseguir els millors resultats del nacionalisme valencià a la segona ciutat del país, a enfonsar-nos fins a fregar els paupèrrims resultats de l´antiga UPV. Tot això amb un col-lectiu més fort i consolidat, i amb un bon tracte en quant a presència als mitjans de comunicació. Que va fallar, doncs? És evident que el missatge. També, però, la nostra incompetència alhora de transmetre que el nostre projecte anava més enllà del terme municipal.
Durant la presentació de la llista, l´acte-miting més important dels que vam fer en campanya, cap dirigent nacional del partit se´ns va acostar a omplir de contingut nacional un acte que fou purament local. Nosaltres ens ho vam guisar, i nosaltres ens ho vam menjar. Això, no cap dubte, va restar-nos força, i és un fet incomprensible tenint en compte que Alacant era la ciutat més important on el BLOC concorria a les eleccions, havent-se traslladat el Compromís a Elx, i permetent que els socialistes ens engoliren al Cap i Casal.
Així, a la capital del Baix Vinalopó, on se suposa que Iniciativa té la seua base principal, a les generals el "BIV" no va poder més que sumar 481 paperetes. Un resultat molt paregut al d´Alacant, amb la diferència considerable que parlem de menys ciutadans cridats a votar. Així Esquerra Unida, eixa moribunda, se´n va ver amb 3.000 electors. Crec que sobren els comentaris. Comptant que el BLOC va sumar poc més d´un 1% al 2003, i que el pacte amb EU, i més tard Iniciativa, no ha servit ni per a tindre un regidor, ni per a poder (en comparació amb els companys) fer alliberats (crec que només en tenim un i no m´aventure a saber quants sumen entre tots els d´IpV), la situació a la ciutat de les palmeres, és més que delicada de cara a les properes eleccions.
A València, com ja he dit i tot el món sap, no va haver llista del BLOC a les municipals. Els nacionalistes de la capital del país no van poder votar a cap cap de llista valencianista. El pacte va ser roí, ni el propi PSPV (PSV o PSCV o com vulguen dir-se) esperava traure els 15 regidors que feien falta per a que Mansanet puguera entrar en l´Ajuntament sense haver de fer cua en la porta.
Així, amb un panorama més que desolador a les grans ciutats, ens trobem a més amb un estancament general en els nostres grans bastions. Amb clares excepcions (Alcoi, Xàbia, Sueca), en general el BLOC s´ha fet major, sense haver-se independitzat. I comença a patir malalties pròpies de l´edat. Li costa renovar-se, i allà on es retiren aquells que van fer glòria del valencianisme, patim davallada de vots. Els pilars, aleshores, comencen a tremolar.
La nostra direcció no ha entés que fer política a Beneixama no és el mateix que fer-la a València, Alacant o Elx. La política de baix cap a dalt té limitacions importants en els grans nuclis urbans. L´il-licità s´informa pels grans mitjans de difusió, per diaris i televisions en clau estatal, llevat de l´Información i Canal Nou.
Per tant, és important saber reaccions a temps davant els grans debats que se produïxen, a vegades artificialment pels dos grans partits. Quan s´hi actua ràpid s´aconseguix un resó important i se trenca la barrera i el veto que els grans mass media ens tenen imposats. Però ens manca professionalitat i professionalització i especialment implicació i dedicació en l´apartat de la comunicació. Alguns amics, que renoven pàgines webs per tots conegudes, m´han contat més d´una vegada que mentres d´Iniciativa reben notes de premsa des de la seu nacional cada dia, des del BLOC s´han de conformar amb les que s´envien des dels pobles i ciutats. València no diu res, no opina, o ho fa tard.
D´altra banda tampoc és suficient amb les notes de premsa. Actualment, a Alacant, i com és lògic, els mitjans no acullen de la mateixa manera una roda de premsa convocada per Enric Morera, que per Ignasi Bellido, Antoni Arques, o Joan Ramon Gomis.
Cal reconéixer que el Portaveu Adjunt de Compromís està fent un esforç important en els seus viatges al sud. Però són del tot insuficients, entre altres raons perquè allò que diga aquí tindrà un rebot a tota la província. Allò que diga a Pego, no. I, com he dit, tot i haver de tindre cura amb el graner de vots del BLOC que són les menudes i mitjanes ciutats, la direcció ha d´apostar decididament per moure´s, almenys a nivell de representació en les Corts, especialment per les grans àrees metropolitanes., sense les que no se podran abastir el 5%. No sé si ho tenen clar.
divendres, juny 13, 2008
D´espàrrecs
El meu cunyat té una empresa de reformes. Els mitjans de comunicació diuen que l´esclat de la bombolla immobiliària respecte als pisos de nova construcció derivarà el sector cap a la rehabilitació de cases i edificis. Eixe és el sector que ha tocat de sempre Ruben, i per tant s´ha decidit a derivar a l´assessorament en marketing els seus clients a banda de l´obra en si, de la recuperació dels elements arquitectònics danyats pel pas del temps o simplement de la modernització dels espais a redissenyar.
Així ho ha fet amb una pizzeria ben antiga de Sant Vicent del Raspeig. Ell ha modelat el restaurant i ho ha transformat, però a més li ha oferit a l´amo la possibilitat d´obrir noves perspectives de negoci a més i potencials clients. Així, ha fet dels espàrrecs la senya d´identitat de la nova etapa d´esta empresa i ha recomanat els cuiners que hi treballen ideant un menú amb noves receptes, que tinguen com a ingredient característic esta planta. Tot, em deia, amb l´objectiu fonamental d´aconseguir diferenciar-se de l´oferta de la competència.
El meu cunyat no sap si funcionarà. És clar, això només el temps ho dirà. Però si està convençut que cap producte pot ser un èxit sense que el públic trobe un element que el faça distint a la resta. I ell no és un savi per ser conscient d´açò, si ho és per aplicar-ho en el seu propi negoci.
Els partits polítics, des d´una visió mercantilista (però real) funcionen com a empreses. Es dirigixen a un electorat que ha de comprar, mitjançant vot, el seu producte. Si una d´estes ofertes no troba la seua diferència, acabarà per dur a la confusió al tipus de client més procliu al suport. I el problema arriba, quan el seu client més fidel se repense l´oferta i es plantege anar-se´n a la competència. És ahí quan s´entra en crisi, i tard o a l´hora en fallida.
dijous, maig 01, 2008
Se lo que hicisteis... Levante-EMV
La revista FHM cada any realitza una macroenquesta per a que els seus lectors -i lectores- elegisquen quines són les dones més guapes del món. Primer es donen a conéixer els resultats per estats, i després el ranking a nivell mundial.
Dos de les presentadores de Se lo que hicisteis... van quedar entre les deu més votades pels espanyols. De fet, Pilar Rubio, la reportera del programa, va alçar-se com la guanyadora de l´enquesta apartant del primer lloc a la ja veterana en este tipus d´històries, Elsa Pataki.
En el propi espai de La Sexta, Angel Martín amb l´acidesa que li caracteritza decidia posar de nou entre les cordes els programes del cor denunciat que, malgrat haver donar la notícia sobre els continguts de FHM, cap espai d´actualitat social se´n havia decidit a fer-se eco no ja del top deu al complet, sinó de la guanyadora del ranking.
Així, mentres alguns programes com el de Corazón de Primavera simplement va donar noms a l´atzar de xiques que figuraven en el llistat, AR arribava a la manipulació de donar per vencedora a la número dos, la Pataki, obviant Pilar Rubio i manipulant de bon mani a eixos 800.000 espectadors que seguixen diàriament la reina de las mañanas.
Eixa mateixa setmana Levante, amb un titular sensacionalista, cridava l´atenció sobre els suposats plors de la diputada de Compromís, Mireia Mollà, durant una sessió en les Corts. La informació realment important, però, era el tracte que el Partit Popular dispensa als grups parlamentaris de la cambra, i especialment a Compromís, perquè a banda de ser el menor en nombre de parlamentaris (el que suposa un problema per a organitzar-se les comissions) la divisió interna els dificulta doblement la tasca.
Així la informació que ens arriba a casa, als nostres ulls, sempre està manipulada per a modelar la imatge de la realitat que al mitjan l´interesse transmetre´ns. En el cas dels programes del cor, els seus recels cap a Se lo que hicisteis, per posar-los a relluir les seues vergonyes, els ha dut a ignorar-los informativament. En el cas del Levante, el tracte dispensat a Compromís obeïx a la ferma voluntat de seguir menyspreant la capacitat de treball dels seus integrants i l´encàrrec, des de ben alt, de fer el possible per a que al 2011 les Corts siguen bipartidistes.
Sé que esteu fent.
dimarts, abril 15, 2008
Amb l´aigua al coll
El debat més important que tenim al País Valencià i a Espanya des de l´últim decenni és el de l´aigua. Els recursos disponibles per a totes les activitats humanes, des del propi abastiment per a beure, fins a la indústria i l´agricultura.
La decisió del recent estrenat govern de Zapatero ha tornat a donar aire a un debilitat Partit Popular ple de lluites internes des de la derrota de Rajoy el passat març. Al nostre país, gràcies a la sempre inestimable ajuda dels canals públics de televisió i ràdio, el centredreta espanyolista pot permetre´s el luxe de sacsejar la població amb un discurs victimista i demagògic.
Així però, per pobre que siga l´argumentari de Camps (cosa a la que ens té acostumats en pràcticament qualsevol debat) no deixa de sorprendre la capacitat del seu partit per a crear discursos i slogans fàcilment entenibles per tot l´espectre social i assumibles per a una majoria aplastant de la població.
El "somos cinco millones y no cuatro, por lo que reclamamos más dinero" és d´una lògica tan digerible que opaca tota tesi, per molt bé presentada que estiga, i per molta raó que tinga, com ara la proposta del BLOC, que no deixa tampoc de reclamar un major finançament que seguisca el criteri de l´augment de població. En definitiva allò que li manca als valencianistes (un missatge clar, que puga ser entés per tot el món, apartat de xifres i allunyat de l´argot polític) és precisament del que pot presumir el PP sense la necessitat d´entretindre´s en elaborar proposicions fonamentades que poder discutir amb el govern central.
Cosa pareguda ens passa amb el tema de l´aigua. Quan al 2003 el BLOC es va quedar fora de les Corts, les crítiques internes van acusar l´aleshores candidat i la seua executiva de ser massa ambigus a nivell ideològic i de no haver sabut entrar en debats candents com el del PHN.
Quasi cinc anys després, el Pla Hidrològic en forma de transvassament seguix damunt la taula, i no pareix que la direcció de Morera haja trobat un posicionament coherent amb el fet de que som l´única força nacionalista valenciana i que defensem criteris de sostenibilitat i respecte al medi ambient, això sí, sense fonamentalismes.
Els valencians només han pogut sentir parlar a Mònica Oltra, en nom de tot el Compromís (i per tant, és presumible que també del Bloc, així com d´EU i Verds) afirmant que "nosaltres" -per tots- estàvem en contra de qualsevol transvassament. Una afirmació rotunda que no crec que haja derivat d´una reflexió profunda i meditada de totes les organitzacions que actualment formen, almenys, el grup parlamentari a les Corts.
Allò estrambòtic del tema, és que hem donat ideologia a dos posicionaments -blanc o negre- polítics, legítims, però que només representen estratègies electorals en diferents territoris de l´Estat. Dir sí als transvassaments és donar suport a la política del Partit Popular. Dir no, és estar d´acord amb els ecologistes de gran trajectòria com Zapatero, Montilla o Iglesias. Que hui aproven obres de canalització cap a Barcelona des de l´Ebre, però que s´han oposat sempre a dur aigua al nord del País Valencià, malgrat ser territori pertanyent a la Confederació Hidrogràfica de l´Ebre.
És d´eixos valencians dels que s´ha d´enrecordar el BLOC. De les seues restriccions i de les seues carències de servicis. Però no s´ha preocupat.
Està bé que quan parlem d´aigua Morera diga que Castella-La Manxa, fruit d´un pacte injust Zaplana-Bono, va quedar-se amb drets que fins eixe moment pertanyien només a agriculturs valencians, fent-los en l´actualitat competència en productes eixits d´un terreny que fins fa quatre dies era pedregal. Però eixe no és el tema, els valencianistes hem de buscar discurs per a l´Ebre i ho hem de fer al marge del Compromís, del PP i del PSOE.
No tindre res a dir, és no ser opció a res. I des d´eleccions estatals, la situació electoral dels nacionalistes valencians és d´estar amb l´aigua al coll. No podem permetre´ns no existir.
La decisió del recent estrenat govern de Zapatero ha tornat a donar aire a un debilitat Partit Popular ple de lluites internes des de la derrota de Rajoy el passat març. Al nostre país, gràcies a la sempre inestimable ajuda dels canals públics de televisió i ràdio, el centredreta espanyolista pot permetre´s el luxe de sacsejar la població amb un discurs victimista i demagògic.
Així però, per pobre que siga l´argumentari de Camps (cosa a la que ens té acostumats en pràcticament qualsevol debat) no deixa de sorprendre la capacitat del seu partit per a crear discursos i slogans fàcilment entenibles per tot l´espectre social i assumibles per a una majoria aplastant de la població.
El "somos cinco millones y no cuatro, por lo que reclamamos más dinero" és d´una lògica tan digerible que opaca tota tesi, per molt bé presentada que estiga, i per molta raó que tinga, com ara la proposta del BLOC, que no deixa tampoc de reclamar un major finançament que seguisca el criteri de l´augment de població. En definitiva allò que li manca als valencianistes (un missatge clar, que puga ser entés per tot el món, apartat de xifres i allunyat de l´argot polític) és precisament del que pot presumir el PP sense la necessitat d´entretindre´s en elaborar proposicions fonamentades que poder discutir amb el govern central.
Cosa pareguda ens passa amb el tema de l´aigua. Quan al 2003 el BLOC es va quedar fora de les Corts, les crítiques internes van acusar l´aleshores candidat i la seua executiva de ser massa ambigus a nivell ideològic i de no haver sabut entrar en debats candents com el del PHN.
Quasi cinc anys després, el Pla Hidrològic en forma de transvassament seguix damunt la taula, i no pareix que la direcció de Morera haja trobat un posicionament coherent amb el fet de que som l´única força nacionalista valenciana i que defensem criteris de sostenibilitat i respecte al medi ambient, això sí, sense fonamentalismes.
Els valencians només han pogut sentir parlar a Mònica Oltra, en nom de tot el Compromís (i per tant, és presumible que també del Bloc, així com d´EU i Verds) afirmant que "nosaltres" -per tots- estàvem en contra de qualsevol transvassament. Una afirmació rotunda que no crec que haja derivat d´una reflexió profunda i meditada de totes les organitzacions que actualment formen, almenys, el grup parlamentari a les Corts.
Allò estrambòtic del tema, és que hem donat ideologia a dos posicionaments -blanc o negre- polítics, legítims, però que només representen estratègies electorals en diferents territoris de l´Estat. Dir sí als transvassaments és donar suport a la política del Partit Popular. Dir no, és estar d´acord amb els ecologistes de gran trajectòria com Zapatero, Montilla o Iglesias. Que hui aproven obres de canalització cap a Barcelona des de l´Ebre, però que s´han oposat sempre a dur aigua al nord del País Valencià, malgrat ser territori pertanyent a la Confederació Hidrogràfica de l´Ebre.
És d´eixos valencians dels que s´ha d´enrecordar el BLOC. De les seues restriccions i de les seues carències de servicis. Però no s´ha preocupat.
Està bé que quan parlem d´aigua Morera diga que Castella-La Manxa, fruit d´un pacte injust Zaplana-Bono, va quedar-se amb drets que fins eixe moment pertanyien només a agriculturs valencians, fent-los en l´actualitat competència en productes eixits d´un terreny que fins fa quatre dies era pedregal. Però eixe no és el tema, els valencianistes hem de buscar discurs per a l´Ebre i ho hem de fer al marge del Compromís, del PP i del PSOE.
No tindre res a dir, és no ser opció a res. I des d´eleccions estatals, la situació electoral dels nacionalistes valencians és d´estar amb l´aigua al coll. No podem permetre´ns no existir.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
