Per primera vegada vaig a donar algunes respostes a correus rebuts per part d'amics al voltant del nacionalisme. Espere que no siga l'última, perquè això mostra la riquesa de les nostres relacions i la profunditat que poden arribar a tindre les converses més senzilles després d'un bon esmorzar.

El tema be de lluny i ens persegueix als nacionalistes, o valencianistes o el que ens vullguen anomenar des de fa ja molt de temps. LA veritat que jo personalment estic fart de donar explicacions del que sóc o no sóc, i pense que algusn últims romàntics que queden per ahí continuen sense entendre que el passat ja passà.

Els meus amics plantegen l'origen romàntic dels nacionalismes i el fort sentiment d'arrelament al propi entorn però envoltat d'un cert misticisme i irrealitat, donat que s'anhela allò que som incapaços d'aconseguir. O siga, que volem el que no podem ser , i seguim donant-li voltes a vore com ho aconseguim, que serà mai. Per tant, seguint eixe plantejament tinc que entendre que els meus posicionaments són els mateixos o busquen el mateix que els meus marcians favorits, ERPV o EU. Ara be, el meu amic reflexiona, i crec que encertadament, que el nostre problema, el del BLOC, pot ser que no tenim ni puta idea de com aconseguir que els nostres plantejaments arriben a la gent i s'enteren que:

1- Els nostres interesos són els del valencians. Defensem el País Valencià, el seu teixit productiu , els seus sistemes econòmics, i el seu sistema social i formes socials.

2- Som l'únic partit valencià, que existeix al País Valencià amb presència massiva a tot el país i opcions de govern reals en centenars de pobles i ciutat. Cap altre partit polític amb presència massiva té als valencians com a centre dels seus plantejaments. Cap.

No són suficients motius per plantejar-se d'una vegada que tenim que ser la veu dels valencians?

Ara be, es cert que el discurs no arriba, i tindrem que fer alguna cosa. I eixa cosa és el proper congrés de febrer, que té un lema prou clar: MÉS PAÍS, MÉS VALENCIÀ.

Si a partir d'ahí no apareix amb claredat el nostre discurs, i al mateix temps la concepció dels valencians cap a la, repetisc, única formació política valenciana amb opcions real de govern en centenars de pobles i ciutats valencians, i amb suficients capacitats d'arribar a ser decissiva a les Corts, doncs, aleshores, "que dios nos pille confesaos".

Continue amb la taxa

Fem un poc d'història:
Quan a la passada legislatura s’estava debatent el Pla Zonal de Residus de la nostra comarca i per tant, l’adjudicació de la concessió a Senda Ambiental, el nostre representat al Fòrum de Medi Ambient, tragué números allí mateix. A Vicent, (gràcies pel treball que no era visible, però que tan important s’ha demostrat) acostumat a això del “numeros”, de les negociacions i de l’ajust de preus, no li quadrava el que estava passant. Li estàvem donant a una empresa una concessió a 20 anys i anàvem a continuar pagant per la recollida i el tractament del fem, acceptant tindre una planta de tractament dels residus i el pas dels centenars de camions diàriament pel nostre terme. Això tenia una errada, va pensar. Li explicaren, -com també ens feren el passat dimarts en la conferència respecte a açò mateix i a la casa de la joventut- que tindrem unes compensacions: 430.000 € a l’any els primers 7 anys, i després 120.000 € durant 15 anys, ens donarien 35.000 € a l’any per a educació ambiental, i crec que poc més. Però Vicent insistí: això no és suficient. Ens la estan pegant, i això està mal negociat. De seguida, li isqueren “los jóvenes cachorros populares” enviats per a l’ocasió negant la major i intentant ridiculitzar-nos. Supose que tots sabrem com de be fa el PP aquestes coses, i com sap “controlar” les situacions.
I després el silenci. Cap resposta del govern municipal. Callaren. Perquè sabien que Vicent tenia raó. El temps passà, i evidentment l’empresa es quedà amb la concessió.

La planta de tractament de Llíria encara no està construïda però començaran a cobrar-nos ja. Per la gestió que estan fent ara, ens afirmen. Clar, però ara tenim un trampeta:
En aquest temps que estem de “solució transitòria”, o mentre es construeixen tots els ecoparcs que calen, es fa la planta de tractament de Llíria, etc,etc,etc, ells ens estan cobrant el tractament del fem a 79 euros mentre que en el moment que TOT estiga construït i en funcionament ens cobraran 52 euros. Anem pillant-ho? Cregue que tindran molta pressa? Caritatius que diuen que són els del PP. Fent regals als amiguets.

Inagurem... el futur del camp?

Hui he pogut acudir a una d'eixes inaguracions fastuoses que solen montar les grans administracions: hui li tocava al Psoe, que també sap fer-ne d'eixes que fa el PP. S'inaguraven les obres de millora del regadius del Canal del Túria, concretament les obres de la Comunitat de regants de Llíria en les partides de l'Espinar, Pla de Calvo, Cabeço Roig, Baseta i Arboleda. Com comentava, una típica inaguració: cartells des de l'autovia, guàrdia civil i policia en cada rodona - no siga que els cotxes oficials no troben el camí- carpa, càtering... cap novetat.

De les obres, que ja coneixem durant tot el procés, i ja tinguérem ocasió de comentar-les quan visitàrem la Comunitat de regants amb el nostre diputat Josep Mª Pañella, no cal dir molt més del que tots podem saber: s'han destinat més de 6 milions d'euros i hi ha un compromís de continuar amb la modernització del reg. El tema més important no és eixe, encara que en tinga molta.

Jo em quede amb el que parlaven un grupet de llauradors a l'eixida de la presentació i que també - què curiós- ens comentaven en la visita del juliol amb Pañella tant els membres de la Comunitat de regants com els de la Cooperativa. Amb un to mig còmic, mig preocupat raonaven entre d'altres el pare del nostre Carmel: "la pregunta de tot açò és qui cultivarà aquestes terres d'ací a vint anys quan no estiguem nosaltres. Perquè joves per ací no en veig". Ahí le has dao.

Parlem de la taxa?

Normalment quan ens venen males notícies tendim a reduir-les a l’immediat, al que ens afecta més de prop de forma immediata. “És la supervivència” que diria Punset. I de fet, la immediatesa en el cas del tema de la taxa de tractament del fem és una possible preocupació: a partir d’aquest més començaran a cobrar-la, i són 42 eurets més a l’any. En paraules de la regidora de medi ambient, 11 cèntims al dia per vivenda, que d’això de les xifres tots sabem com utilitzar-les.
Però les primeres impressions no sempre són les millors i més objectives, almenys en situacions tan complexes com el tractament del fem i per això tota la història la contarem amb calma un altre dia.
Ara començaré amb un poc de reflexió personal: estic d’acord en el cobrament d’una taxa pel tractament del fem. En aquest punt, un irresponsable lector o un demagog populista dirà: aquest és igual que els del PP. A eixos, els recomane que no continuen llegint. Ja tenen la seua idea del que pense, dic i faig i no aconseguiré canviar-la mai. Adéu i que passe bon dia.
Per a la resta, comença l’explicació:
Estic a favor de l’existència d’eixa taxa perquè també considere que tenim que conscienciar-nos del que valen les coses. Igual que quan teníem la regidoria de cultura fèiem pagar per alguns espectacles un preu simbòlic. La gent té que saber i comprovar que les coses valen diners, i en el cas del fem, molt més. Però ara venen les puntualitzacions: en el nostre cas considere, i ja explicarem també com sigué la història del meu amic Vicent al Fòrum de Medi Ambient, que l’ajuntament negocià malament al seu moment i que Llíria no tindria que haver pagat la taxa de tractament. No és just que un poble tinga que aportar el seu territori a canvi de compensacions insignificants per al volum de negoci que va a generar tot el moviment del fem pel nostre territori. No és just amb el veïns, no és just amb la ciutat i per suposat no ho és gens amb el territori.
I de l’episodi de l’exconseller reconvertit en assessor de l’empresa que ens portarà tot això del fem, permeteu-me que també ho deixe per a un altre dia, ahir quasi no em vaig contindre les rialles. Coses del directe.

50 centímetres. Poc més de dos pams.

Ara ja sabem en quant s’estima la seguretat del xiquets i xiquetes del CEIP Sant Vicent el govern del PP

Sabíem de la intenció del govern popular de Llíria d’ampliar la vorera del col·legi Sant Vicent, després de les insistents queixes dels membres de la oposició, no siguera que pareguera que el govern populista de Llíria no anava a tindre en compte una escola pública. Ara ja sabem en que consistirà eixa mesura, que serà la d’ampliar la vorera de l’escola dos pams més o menys, o siga, 50 centímetres.
També sabíem que la solució lògica, que era la redistribució de tota l’amplària del carrer per a fer-lo més equilibrat i ordenar-lo segons marca el pla general no s’anava a portar a terme: no siguera que molestaren als propietaris de l’escola de l’altra banda del carrer. Haguera sigut la més lògica, si el que es pretenia era reordenar realment la zona i evitar problemes futurs i situacions d’inseguretat amb alumnat tan menut com el que circula per eixes voreres. Però no.
Un govern popular i populista com el de Llíria no prendrà mai decisions que suposen un avanç, un posicionament valent per solucionar un problema. Faran com si donaren solucions, augmentaran el tamany d’una vorera, però continuaran sense reconéixer el greu problema de seguretat i de trànsit que té la zona.
El govern de Llíria no vol calfar-se el cap amb solucions globals que suposen millorar el conjunt de la ciutat i per això, ara ens venen que ampliaran la vorera 50 centímetres. Bé, en el seu llenguatge diran que “la duració aproximada dels treballs serà de tres setmanes i suposaran l'ampliació de la vorera de 1,73 metres a 2,27. Açò suposarà una reducció mínima dels tres carrils del carrer”. Perquè el que importa no és la solució a la seguretat, sinó que es reduisca el mínim dels carrils i vendre que han fet alguna cosa per millorar la vorera. En 50 centímetres. Poc més de dos pams.

SOM VALENCIANS.SOM PV

Torre musical o musical tower (fontdemor dixit)

M'apunte al comentari: http://www.microfusa.com/mfclub/news_detalle.asp?id=534

Que opinaran també els dels conservatoris valencians? Hi ha vida allí dins?

No tenen res que dir els de la FSMCV? Tot meravellós?

Coses molt més importants

Repassant algunes informacions del dia, m'he trobat amb un vídeo del PP que pròximament trobarem a les televisions. D'un cinisme increible, però destinat a fixar posicions i augmentar la indignació de la gent. És increible com han aconseguit girar els fets i aparéixer com als qui reclamen solucions a un sistema sanitari deficitari, que ells mateixos han abandonat, i ells mateixos estan repartint poc a poc entre els seus. Zapatero té la culpa de tot, i la gestió deficient que han fet ells s'amaga darrere d'un gros maquillatge mediàtic. I a seguir amb la festa. Com explicaran que dels 8.500.000 € de l'hospital de Llíria per al 2008 més de 7.000.000 € venien "de fora"? No ho fan ni ho faran, simplement maquillatge, molt de maquillatge.

Tot açò no amaga una realitat molt més profunda a la qual s'agafen magníficament: un sistema de finançament clarament insuficient el qual el PP no va voler modificar al seu moment al nou estatut, que els nacionalistes li reclamàvem i ara utilitza contra un govern central invisible entre els valencians. Però tenen maquillatge. Molt de maquillatge.

Bandes, bàndols i banderes

Voldria un dia com hui fer la meua aportació a tot açò aque a anat apareguen al voltant de les banderetes a distints blogs, pàgines i espais i que els diaris afectes al PP o al PSOE han menejat convenientment cap al seu costat.

En primer lloc dir que les propostes de Rafa Company, faustí barberà, vicent baydal, i molts altres que han anat sorgint a la xarxa m'han paregut molt més que interessants. Fins i tot he vist comentaris i escrits d'altres personatges que es qualifiquen ells mateixos. Bon viatge cap a l'hiperespai!

Va siguent hora que els valencianistes reconduim una situació que deixant-la sempre a un costat, no es resòl mai i serveix perquè siga utilitzada sempre en la nostra contra. Tots tenim clars que el nacionalisme valencià és i tindrà que ser això, valencià. Els de l'hiperespai que he anomenat abans, ni són ni seran mai opció de govern a casa nostra. Ja va siguen hora que desperten del somni.

Per tant caldrà plantejar-se com explica molt clarament que fa un nacionalista valencià sense reconéixer com a pròpia la bandera oficial del nostre país. Compte, això no vol dir que renunciem a res, però és d'una incoherència que tira d'esquenes. Rafa Company m'ho reafirmava amb el següent: s'imagineu un navarrés "de tendències basquistes" sense reivindicar la bandereta de Navarra? Però si els mateixos abertxales la posen al costat de l'ikurriña! Que estem fent nosaltres? Caldrà reconduir la situació.

Supose que el que dic té o tindrà moltes puntualitzacions, les formes, els discursos; també molts atacs pels extrems, o desde casa mateix però caldrà plantejar-s'ho. Encara estem a temps. I el congrés del proper any per al BLOC serà decissiu.

Per a la reflexió deixe una anècdota que vaig viure personalment fa unes setmanes amb motiu d'uns actes de l'any Jaume I. Al meu poble s'han organitzat una sèrie d'actes, proposats per part d'un grup d'historiadors del poble i que el govern del PP local ràpidament ha assimilat com a propis- açò ja sabem que en tots els llocs ho fan fantàsticament, convertint tot allò que faça olor a valenciania i orgull valencià en propi-. El primer acte consistia en una visita a La Vila medieval de Llíria, en un recorregut històric acompanyat per actors i músics. Tot molt bonic i fantàstic encapçalats com no, per l'alcalde popular i populista Manuel Izquierdo. A mí personalment em va agradar però em quede amb el principi del recorregut, davant les finestres de Ca la Vila, l'edifici de l'ajuntament.

De les finestres de l'alcaldia i de la Sala d'Exposicions penjaven els escuts històrics de la ciutat de Llíria, els lliris sobre barres roges i grogues, fets a proposta de les persones que organitzaven els actes i que al govern popular de Llíria no li van paréixer malament. Allí estaven i en la fotografia podeu observar-los. En la mateixa fotografia podeu vore d'esquenes un alcalde de Llíria del principi de la democràcia, hui catedràtic d'economia. Eixe alcalde, que supose miraria igual d'extranyat que jo eixos escuts, tingué una forta polèmica per penjar una senyera a l'edifici de l'ajuntament. El dia de l'acte no passà absolutament res. Un alcalde popular penja una quatribarrada a un ajuntament, i cap problema.

Tenim molt a fer o no?

"Amenaza que no es poco"

Moltes vegades intente contindrem i no posar-me a escriure només han passat els fets. Diuen que en calent no es poden prendre ni posicions ni decissions que limiten el teu futur. Aquest és un d'eixos casos: les urbanitzacions. Per això, aniré donant opinions, raons i fets, però no seran tots els que caldran ni tots els que vindran al llarg d'aquest mes que pareixia anava ser més tranquil del que ens ha nascut. No pensen que és una decissió de covardia, perquè raons i fets n'he donat de sobra respecte al tema de les urbanitzacions a aquesta plana, però personalment, necessitaré calma per replegar tot el que està passant, i passarà.

Portem molt de temps, massa temps rodant la roda d'aquest problema, així com sona: problema, perquè no s'ha volgut mai entrar al fons de l'assumpte i donar solució a anys i anys d'abandó i de girar la cara cap a un altre costat i parar la ma dels dinerets que anaven entrant al poble, a l'ajuntament o a les mans de propietaris que anaven venen terrenys per construir casetes, xalets, masets o "casetas de aperos".


L'empastrà està feta, i la solució d'amenaça de la regidoria de medi ambient a tot aquell qui tinga un xalet a Llíria no li eixirà de bades. Perquè no està tocant només als qui vol fer mal, fonamentalment els residents a les urbanitzacions - ella entre altres- , sinó que acaba d'amenaçar a tot aquell veí - veïna de Llíria amb un xalet. Més de 15.000.

Una altra que li fa un favoret a Manolo.