A ningú li passa desapercebut el que passa aci a França. Tots els mitjans en van plens. Violència urbana en el cor de la civilitzada europa; aldarulls, càrregues policials, incendis, destrucció. L’estat pare dels drets dels individus retalla les seves llibertats.

Sempre se'ns ha donat com a bon exemple de convivència intercultural una França falsa, prenent com a simbol la seva selecció de futbol. Simbol d'una unitat irreal, reflectida perfectament en el seu parlament (sense, àrabs per exemple).

Un parlament a qui ha pillat d’imprevist tot i estar-ne ben avisat. Feia molts anys que s’estava cuinant a foc lent, molts anys en què bona part de la nova societat francesa estava sent arraconada a la perifèria, com s’estan oblidant els nous castellonencs. Els germans espanyols de la dreta francesa estan cometent els mateixos errors. Mirar cap a un altre costat és el més fàcil,com ho és simplificar la revolta francesa a delinqüència marginal sense causa. Tan sols interessen les xifres alarmants, per atemorir la societat, quants en són? Quanta delinqüència ens aporten? I a alguns, amb més d’una gavina al cap, sols els interessa si podran tornar a manar o si necessitaran els seus vots per urbanitzar.

Els bons polítics han d’analitzar i conèixer la societat que els envolta i han de saber reaccionar a temps. En Castelló ja fa temps que tenim veïns i companys d’aula vinguts d’altres realitats. Realitats totalment desconegudes que esdevenen nostres sense més. Sí, estan allí, però, algú els coneix? algú ha participat en programes d’integració promoguts per l’ajuntament? Quina és la política amb els joves immigrants?

Mentre ells no paren de crear noves zones urbanitzables i destrossant el medi ambient, en la societat s’està cimentant el mur de l’oblit. Aquell mur que els francesos comencen a lamentar. Aquell que nosaltres volem evitar.


Vicent Marzà Ibàñez
Secretari de Moviments Socials de la Coordinadora Nacional