Publicat a LEVANTE-EMV diumenge 24 de setembre de 2006

Així és, setembre fa gust a canvi quan no a revolució. Com cantàven els del Dúo Dinàmico (i ja em perdoneu que no trobe millor referència sonora) el final de l’estiu és moment, entre altres coses, de posar fi a les inoblidables aventures estivals, -que per aixó ho són, d’estivals- fins a una altra ocasió. Però no ens posem melosos, que setembre té altres coses, com per exemple allò tan divertit de tornar al cole ,(o en el seu defecte als barracons) i/o al treball, amb les dramàtiques conseqüencies econòmiques i de ritme vital que això comporta.

Setembre és també el tret d’eixida per a la lliga professional de futbol. Els seguidors dels equips enganxen així l’ “enguany sí” dels primers partits amb el “no passa res , la lliga l’any que vé” que deixaren a les graderies a l’acabar la temporada. I setembre és també moment, de pensar en la conveniència de renovar el vestuari i comprovar que a este país no sap ploure, i que quan plou, plou prou.

Tot plegat fa difícil, que la ciutadania (gran concepte!) tinga a bé recordar que és també moment d’encetar un nou curs polític. Els i les diputats i diputades tornen a la cambra, i amb això a la càrrega, entre la indiferència generalitzada del personal absort en altres menesters.

Enguany potser siga diferent si l’amic Enric Morera l’encerta, i esperem que així siga, este acaba per ser el curs del canvi tal i com el va definir a una de les entrades del seu blog personal. El Partit Popular, que recordem-ho, ens governa amb majoria absoluta, encetarà el curs amb un grapat d’assignatures a la butxaca. Per desgràcia, per a ells però també per a la resta del país que és qui es ressentix amb la seua acció de govern, no són poques i venen de lluny.

Així caldra estar atents per descobrir com s’ho fan per, després de la nefasta gestió política de la dramàtica desgràcia de Metrovalència no reconèixer la seua actitud despòtica a la comissió d’investigació. O conèixer quín típus de pacte pel territori ens presenta el sempre original Conseller González Pons per salvar la formigonada tragèdia a la que ens han condemnat. Restarem expectants per descobrir si , finalment, hi ha alguna iniciativa positiva en matèries com educació, promoció del valencià, sanitat, ocupació i habitatge.

I creuarem els dits per que no repetisquen els vicis del curs passat (i de l’anterior.. i de l’altre.. ) i no revifen estúpidament i artifiialment el suposat conflicte identitàri amb el que ens tenen ben entretinguts durant dècades. O posarem ciris a patrons locals per trobar una pluralitat informativa a RTVV que, ves per on, es fa d’esperar.

Però no, siguem sincers. Els curs polític no comença únicament per als qui ens governen, ho fa també per a l’oposició que ha d’estar alerta. Per la part que li toca al valencianisme progressista, és moment d’actuar amb inteligència, (acabe per significar això el que que vinga a significar) , per tal de ser el motor que faça avançar en la construcció nacional d’este país i en el redreçament,, tan urgent com possible, de les polítiques practicades a les institucions valencianes. Per que si bé sóc escèptic, i n’hi ha elemnts de sobra per ser-ho amb el PP. confie i molt, en els que treballem per bastir una alternativa sòlida i creible.

Potser per això - també per això- setembre fa gust a canvi. A un canvi polític que haurà de consumar-se al final del curs, el curs de l’Adéu PP . L’exàmen és a maig.

Pere Fuset , Portaveu Nacional del BLOC JOVE