Quan alguns diguem que amb la reforma de l’estatut valencià estem passant d’un estatut “de segona divisió” a un “de tercera” no ho fem, en principi, baix els efectes de cap substancia al•lucinògena.

Seria injust no reconèixer que l’estatut pactat pel PP i pel PSOE per als vaencians conté alguns avanços significatius per a millorar el nostre autogovern. Una rebaixa sinó és per fer millores no tindria sentit... fins i tot al destrellatat panorama polític valencià.

El problema ,però, és el lloc on ens situa en relació als altres, (que per sort per a ells, no només no s’han estat quiets sinó que peguen bots qualitattius envejables.) en este intent d’aproximació al que seria una “segona transició”. Li assegure al lector més desconfiat, que l’estatut valencià, d’aprovar-se com està pactada la reforma, no ens deixa en bon lloc al ranking.

Per això, el nou discurs dels socialistes, a l’anunciar millores, no vé més que a solventar dues mancances perilloses. Retocs per arreglar problemes de signe negatiu i no a sumar avantatges.

La reforma valenciana ha volgut ser un fracassat intent per rebaixar les aspiracions d’altres territoris que havien d’encapçalar la reforma del marc autonòmic. Afortunadament (per a tots) esta via pretesament modèlica no ha servit per frenar el procés d’altres. Populars i socialistes no haurien de tindre cap problema en aturar el sacrifici als seus dirigents de Gènova i Ferraz en que haviem estat oferits els valencians . Ja no els cal el paripé.

Fa alguns dies Enric Morera, Secretari general del BLOC, demanava a PP i PSOE, com fèrem des del BLOC JOVE, reconduïr la reforma de l’estatut en bona direcció. La clausula Camps, segons la qual els valencians suposadament podriem reclamar per nosaltres els avanços obtinguts per altres estatuts, ha d’èsser aplicada ara; en l’únic moment en què té sentit i utilitat.

Ningú no entendrà, especialment del PSPV-PSOE, no voler per als valencians allò que han assumit per a Catalunya. Els catalans han marcat el llistó estatutari ben alt, mentre ací els principals partits han tractat de blindar-ho. Les dues reformes tenien una clara contraposició en una batalla pel model d’estat ja finalitzada.

Llevar els obstacles a la pluralitat democràtica (barrera del 5%) i no empitjorar la tensa situació lingüística (el trist ús que el secessionisme fa del terme idioma) són uns minims imprescindibles. I és tot el que els socialistes recolzaran segons han anunciat fins al moment. Els nacionalistes volem anar més enllà i dignificar amb contingut la reforma valenciana. La pilota però, està en la teulada de PP i PSOE.

Els catalans ens han brindat una magnífica oportunitat a l’obrir una porta per tal que els vaencians avancem en l’autogovern, en finançament i en dignitat. Qui pot ser tant antivalencianista com per voler-la tancar? Qui voldrà un estatut “de tercera” quan podriem tindre un “de primera”?

PERE FUSET I TORTOSA
PORTAVEU NACIONAL DEL BLOC JOVE