Publicat al Levante-EMV; 22/3/2006

Mon pare sempre m'ha dit que en la nostra familia un tio morí d'una "fartà" de bunyols. No se si serà llegenda o història, però sempre ho relate amb orgull com una de les anècdotes de les llunyanes arrels que tinc a Sollana. Hui, poc abans d’escriure el text, m'he pegat per a sopar una fartà de bunyols amb conseqüències, fins al moment, menys dramàtiques que m'ha servit per recordar la batalleta. El ritme frenètic dels darrers dies m'ho havia impedit i no he volgut esperar-me a les falles del 2007, eixes que diuen que naixen ara, d'entre les cendres, que per cert, encara resten per damunt dels cotxes del meu carrer.

Tot i la meua tradicional depressió postfallera d'un dia com hui trobe que som molts els qui ens sentim una miqueta aliviats d'entre els qui sincerament ens estimem la festa. Un any com este (i com el passat) no són dels que més podem gaudir a la nostra manera. Massa gent pels carrers i places de la Ciutat de València amb el conseqüent augment de deixalles, brutícia i incivisme... és l'altra cara de la moneda de les falles. La culpa, però, no la tenen les falles (ni els monuments ni possiblement les comissions) però els danys estan estretament lligats a la festa quasi de manera indefugible. Amb Sant Josep en diumenge, (i dia 20 festiu en Madrid i La Manxa) hi ha hagut una espècie de "sanferminització" de les Falles... amb tots els meus respectes per a la festa d'Iruña. Hem assistit a un augment molt considerable dels qui sense entendre la festa només hi veuen una oportunitat per traure de dins la burrera continguda durant l'any i arrassar l'entorn. No m'extranya que enguany, a la cremà de la falla oficial forem menys els qui ens ubicàrem "davall els plecs de la nostra senyera" (mai no ofrenant glòries a qui no les mereix) o xiulant a ritme de xunta-xunta... Què potser el guiri era jo?

L'any vinent amenaça amb ser pitjor encara es d’esta perspectiva. Sant Josep, festiu i en dilluns, tal i com reclamen que es perpetue des de les falles d'Especial. Possiblement augmentarà més encara la xifra de beneficis generats (enguany ha estat francament espectacular) però per als qui ens mirem la festa com alguna cosa més enllà del negoci potser siga motiu de preocupació. No seria millor que els deixaren plantar abans els monuments i s’oblidaren d’aquella proposta?

Disculpeu l'alarmisme però al 2008 a la cremà li seguirà un Dijous Sant!! o almenys això m'han dit hui. S'imagineu el que pot ser la Ciutat de València amb la visita d'un grapat dels qui tenen lliure tota la Setmana Santa? Em declararan antivalencià si els recomane visitar per aquelles dates la capital hispalense? Eixe any trobe que em refugiaré en ma casa només esclate la última carcasa del castell de focs de cada nit i em faré allí la mistela de rigor. Em retrobaré amb la festa diurna forçat pel que possiblement sera “la setmana de falles més visitada de la història”. No sé però, si serà suficient...

Voliem una festa fallera amb projecció internacional i ja la tenim, però ull! que la broma té els seus aspectes negatius gens meyspreables. Si la nostra estimada festa de les falles és una oportunitat per a que una massa aborregada de ciutadans i visitants exploren el seu costat hiperalcohòlic, pirotècnicoagressiu i piròman ens carregarem alló que diguem "l'èssència de la festa" i per eixe drama jo no passe. Haurem d'estar atents, per tant, per a no deixar morir la festa d'una "fartà" de bunyols.