Pel seu interès reproduïm ací l'article d'opinió de Pere Fuset, portaveu nacional del BLOC JOVE i candidat a les llistes de Compromís pel País Valencià publicat a L'Avanç.

Francisco Camps ho va dir ben claret al tancar el pseudodebat electoral que Canal 9 amagà entre la seua programació i que per share superaria pels péls la barrera electoral del 5% que es reclama per accedir a les Corts. Ell treballa incansablement per a que esta terreta nostra siga un país de l’alegria i per evitar que els que ara estem en l’oposició – que som tan endimoniadament rojos com grisos- li amarguem la festa a la feliç i prospera societat valenciana.

Ës així com la “fiesta padre” i “l’alegria de la huerta” feta carn i convertida en polític presenta a l’esquerra, l’ecologisme i el valencianisme com l’amenaça per a un poble que és festa i diversió per tots els racons des de Vinarós a Oriola. Parlar de sanitat, treball digne, accés a l’habitatge, tranport públic, economia productiva, suport a l’agricultura, autogovern , transparència i ètica, com fem des del Compromís pel País Valencià , són ganes d’amargar-li la festa al personal i punt. O almenys això és el que l’encara President transmet dia a dia.

En este context el xantatge de la F1, també coneguda com Fòrmula Camps, esdevé una hiperbòlica proposta electoral d’un partit obcecat en què , com diu la cançò dels Queen, “show must go on”. Tot i la diferent orientació trobe l’esperit de la proposta ben similar a la que fa alguns dies despertava la curiositat de la premsa internacional. Parle d’una promesa de 400.000 felacions realitzada per una jove candidata belga al Senat al seu electorat. Tota una orgia electoral tan esperpèntica com el discurs happy-happy del nostre Molt Honorable en funcions. La diferència, però, és que la jove belga està de conya i el candidat valencià a la reelecció pareix que no.

Les persones que presentem un projecte alternatiu al que el PP ha dut a terme durant els últims 12 anys no podem traure-nos de la màniga exagerades propostes que ens facen alcançar de manera directa el nirvana, ni fer miracles ni tan sols garantir el sexe oral a tota la població. No obstant podem treballar, amb la màgia de les xicotetes coses qüotidianes, per tal que la vida siga una miqueta més fàcil quan un s’alce pel matí a una casa que pot pagar, en direcció cap a un treball digne emprant un transport públic eficaç i segur i dispose de temps per gaudir d’un patrimoni ecològic a preservar en un país amb major pes polític.

Quedar-se a casa el proper 27 de maig no és bona idea. N’hi ha massa en joc com per a abstindre’s. Per això confie en la participació massiva de tots els qui no compartim el discurs triomfalista del PP i pensem que la millor festa possible a hores d’ara serà celebrar un canvi valencià, de progrés i ecologisme.