Molta literatura s’ha fet al voltant del famós preu de la vivenda a l’estat espanyol o de la bombolla immobiliria.En aquest article el que simplement vull, és donar la meua opinió com a economista sense fer valoracions subjectives, és només una simple opinió; i dic açò perquè he llegit molts articles en els quals hi havia un interès partidista per part de la gent que els escrivia a dir coses i no altres, que poguera perjudicar-los econòmicament.

Fou en març del 2000 quan les borses espanyoles es trobaven en màxims historics, l’ibex35(indicador bursàtil de les 35 empreses en mes capitalització d’espanya) arribava als 12.000 punts, el paper entrava amb facilitat al parquè, accions com Terra cotizaven a 150 euros sense haver donat beneficis, tot era especulació bursàtil en eixe moment, els menuts estalviadors compraven accions sense cap tipus de coneixements esperançats que els seus capitals es veieren immensament recompensats.

En eixe  mes, és quan les borses començaren a caure emparades en la dèbil recessió econòmica (contracció del PIB) i en la grandíssima especulació dels valors tecnologics;l’ibex35 va caure més d’un 50% des de nivells de 12.000 fins a baix dels 6000, es a dir, hi va ver una BOMBOLLA BURSÀTIL que va esclatar.

És a partir de l’any 2000 quan el preu de la vivenda a puja a taxes de 2 dígits anuals i a denominar-se el cicle com el BOOM DE LA VIVENDA. L’especulació comença a fluir a doll cap al sector immobiliari emparant-se en els tipus d’interes més baixos de la història d’aquest país degut a un control de l’inflació i a la recessió económica que exisitia arreu del món.

Especulació, transvassament de capitals de la borsa a la rajola, baixos tipus d’interés, facilitat a l’hora de donar crèdits per part de les entitats bancàries, desgravacions fiscals en el IRPF per adquisició de 1ª vivenda, etc.. són causes del augment de preus de la vivenda a l’estat espanyol. Ara bè, tots aquestos condicionants no van a ser invariables al llarg del temps i poden variar provocant l’estabilització dels preus o inclús una baixada en termes reals i nominals del preu, és per això, que podem dir que els preus estan sobrevalorats. Per exemple, una pujada constant dels tipus d’interes pot fer que la demanada d’hipoteques es reduïsca i que l’especulació fluïsca cap a un altre sector com puga ser la borsa o la renda fixa.


Que puga haver bombolla immobiliaria o no, és dífìcil saber-ho al 100%, pot ser les mesures per part del govern central provoquen certa estabilització i no una baixada forta de greus conseqüencies per a l’economia espanyola;ara bè, la política monetària del BCE amb una pujada mès que moderada del tipus d’interès degut a les tensions inflacionistes per culpa del petroli pot provocar la bombolla.

Resumint el marc adequat per a la bombolla immobiliaria existeix, altra cosa es que deixen que el mercat funcione per si mateixa, per tant les mesures intervencionistes i la moderada pujada de tipus deuen de provocar una estabilització de preus i no la temuda BOMBOLLA IMMOBILIARIA.

RAFAEL SOLER.

SECRETARI COMARCAL BLOC JOVE- L'HORTA SUD