Pel seu interés us reproduïm la intervenció  pronunciada per Pere Fuset, Portaveu Nacional del BLOC JOVE al finalitzar la marxa cívica del BLOC i BLOC JOVE a la Ciutat de València amb motiu del 9 d'octubre.

Com a Portaveu del BLOC JOVE us parle en nom d'una generació que va nàixer al caliu de les primeres eleccions democràtiques. Una generació en la qual, molta gent com jo, no hem cantat mai els versos d'Al Vent en concerts clandestins, ni per descomptat hem corregut davant dels grisos mentre tombàvem aquella estaca del règim franquista.

Tenim menys de 30 anys i per tant no estiguérem en aquell 9 d'octubre de 1977 en què centenars de milers de persones , onejant senyeres ben diverses, uniren les seues veus amb un mateix propòsit. Els carrers d'esta ciutat, cap-i-casal del país, s'ompliren de gom a gom de valencians i valencianes convocats pel mateix lema: "Ara, volem l'estatut".

Ningú de nosaltres estàvem allí. Ningú de nosaltres visqué aquella fita històrica d'unitat i concòrdia, una fita de valencianisme unitari, ambiciós i encoratjador.

No vam estar allí però al País Valencià del 2007, 30 anys després, podem dir sense complexos que nosaltres som hereus d'aquell esperit. L’únic capaç de guiar-nos cap a la construcció nacional del poble valencià.

Aquell 1977 faltava algun temps encara per a que esclatàra de manera oberta aquell conflicte absurd i estratègicament potenciat per l'espanyolisme, us parle de la Batalla de València. Però aquell mateix any tot no era de color de roses. Tres dies abans d’aquella manifestació històrica el feixisme es cobrà la vida d’un jove alacantí. Us parle de Miquel Grau.

Després d'ell, per desgràcia, han estat moltes altres les agressions sofertes a les files del valencianisme i les forces de progrés. Sabeu massa bé del que us parle. ...

Algunes d’estes darreres víctimes has estat companys nostres, com Santi  i Àlex , al quals el feixisme els propugnà una brutal pallissa. A ells, i a la resta de les persones que han conegut de prop la violència ímpolítica els enviem tota la nostra solidaritat i un missatge ben clar. Anem a treballar al 100% per a evitar que els seu patiment caiga en l'oblit. Anem, a treballar de valent per a acabar amb la impunitat de les agressions feixistes al nostre país. No ens van callar...

Com a jove no voldria fer referència al passat i al present sense acompanyar-ho d'un desig de futur. Després de 30 anys moltes coses han canviat al país i al conjunt de l'estat. Algunes no tant com ens haguera agradat, altres però, molt més del que es podia imaginar.

En estes tres dècades nacions com la catalana, la basca i la gallega ,però també altres pobles de l'estat, han mostrat símptomes clars d'un despertar col•lectiu; d'un desig d'aprofundir en la recuperació de l’ autogovern. Símptomes de voler avançar en la reivindicació de llur sobirania. En la construcció nacional dels seus pobles.

Ho han fet gràcies la consciència col•lectiva, el treball d’una important xarxa de complicitats entre la ciutadania i amb el protagonisme destacat de la política, dels nacionalismes democràtics.

Ara, 30 anys després, el valencianisme deu treballar com cada dia fa per a que arribe la nostra hora, el nostre propi despertar col•lectiu. Amb major força, amb major il•lusió.

Ara, 30 anys després, el BLOC deu convertir-se, com ho és cada dia més, en el referent unitari del valencianisme, sumant complicitats, guanyant adhesions.

Ara,  la joventut valencianista que representem des del BLOC JOVE, està preparada per a cridar ben fort:

ARA, NOSALTRES!
ARA, EL PAÍS VALENCIÀ!