PLAÇA JAUME I

El Consell Valencià de Cultura parla poc però quan ho fa no passa desapercebut i fins i tot és capaç d´obsequiar als mitjans amb alguna d´eixes polèmiques sostingudes en torn a la nostra identitat que dóna per a uns quants titulars diaris. Per eixe magre paperot que li correspon al CVC d´alertar-nos sobre les qüestions referides a la nostra cultura, l´ens ha hagut d´advertir-nos sobre qüestions com el perill de la denominació levante per al nostre territori, recordar-nos que és el recipient on es cuina allò que dóna nom a la paella, o proposar la creació de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua seguint l´esperit de les Normes de Castelló aprovades ara fa 75 anys.

La darrera de les intervencions dels i les membres del CVC, a propòsit del 800 aniversari del naixement de Jaume I, no ha estat una excepció. Allò que en paraules d´un dels seus membres pretenia ser una «proposta obsequi» s´ha convertit en un mal de cap per a la Rita Barberà d´un PP que dubta sobre la rendibilitat política que li pot traure a assumir el gest. Un gest que, com sabreu, passa per dedicar-li la principal plaça del cap-i-casal al Conqueridor.

L´actual Plaça de l´Ajuntament, recordem-ho, va ser una pretesa eixida asèptica post-transició al nom de Plaça del País Valencià que durant un cert període de temps havia rebut la que amb anterioritat havia estat, «por la guasa de Dios», del Caudillo i, en un temps més llunyà, Plaça de Emilio Castelar. Si ens remuntem més lluny encara descobrim que la cèntrica plaça de la Ciutat de València ha estat coneguda també amb els noms de Sant Francesc, General Espatero, Isabel II o fins i tot de la Llibertat.

Puc entendre les reticències d´alguna gent que opinen que amb açò dels canvis de noms estem convertint l´espai urbà en quelcom similar a aquell artista anteriorment conegut com a Prince, o el que a l´escena estatal suposa Tamara-Ambar-Yurena. Bromes a banda coincidisc plenament amb aquella gent que opina que el suposat embolic paga la pena si amb ell considerem a dignificar una figura tan cabdal en la nostra història col·lectiva com la que pot suposar la del monarca que un llunyà 1238 fundà el Regne de València. Un monarca que al cap-i-casal disposa en l´actualitat d´un carrer que per a més inri la ciutadania ha convertit en urinari.

L´adopció de l´actual nom per a La Plaça fou, com comentàvem adés, un intent de solució asèptica amb el qual des de l´any 1987 s´evità el País Valencià que junt al de Regne de València foren bandejats de l´oficialitat en detriment d´aquell engendre vigent de Comunitat Valenciana. El problema però és que com en tantes altres ocasions- i la pròpia denominació oficial del territori és també un bon exemple- més que asèptica esdevé amnèsica i anestèsica. I l´oblit i la somnolència no són ni poden ser neutrals en el joc identitari valencià.
La proposta del CVC, a la qual s´han adherit nombroses institucions, plataformes i partits polítics, com els meus companys i companyes del Bloc de València, ha de merèixer la major de les consideracions per part de l´Ajuntament de València. El canvi de nom suposa un esforç, és cert, però hi ha molts nombrosos precedents més fràgilment justificables en la nostra història recent i, sobretot, solucions i mesures que poden posar-ho fàcil. Almenys així ho veiem aquella gent que pensem que no tot s´ha de limitar a una visió econòmica de l´assumpte.

Al remat és una qüestió de voluntat i de consens. Fa 800 anys, Jaume I oposità per a entrar en la nostra història col·lectiva convertint-se en el pare de la nostra aventura com a poble. Huit segles després és moment de reconèixer-li els mèrits i concedir-li la plaça. Paga la pena.