En política sempre són millors els missatges en positiu. Un sí sempre és més ben rebut que un no. I al Bloc Jove, per pròpia experiència, participem d´eixa opinió. Per coherència hem adoptat un lema directe i ben explícit que, pensem, està carregat d´allò que diríem energia positiva: Adéu PP. No és cap paradoxa. El canvi és necessari i, a més a més, possible i això és el que volem transmetre.

Portem prop de vint-i-cinc anys de recuperació del nostre autogovern, els primers dotze foren gestionats per un Partit Socialista que va prometre molt més del que finalment aportà. Havia d´haver posat els ciments d´un país però fou incapaç de tancar aspectes bàsics dels que encara hui ens hem de lamentar.

Els darrers anys, i seran ja dotze al 2007, uns altres han aprofitat eixes mancances per a, sumant-les a les incapacitats pròpies, clavar al nostre país en un gran i frustrant embolic. Amb polítiques d´aparador i marketing agressiu han intentat amagar el desgovern del Consell. Amb la seua valenciania discursiva i crispada continuen tractant d´amagar-ho tot davant els ulls de l´opinió pública. Resulta, si més no, indignant quan, en la pràctica, la valenciania no els dóna per a mostrar-se reivindicatius davant de la seua direcció a Madrid a l´hora de redactar l´Estatut, per promoure l´ús del valencià a tot arreu o per cohesionar una miqueta este desvertebrat poble valencià al qui diuen representar.

Per contra, el PP valencià és esclau d´una visió de l´estat imposada des de Madrid, i més concretament des del carrer Gènova. Per contra el valencià és el recurs inesgotable de la crispació que l´estigmatitza i obstaculitza el seu ús social. I també, per contra, el PP enfronta a uns valencians amb altres, també emparant-se en una il·lògica divisió provincial d´inspiració jacobina. Han anat tant lluny amb esta premissa que fins i tot ja hi ha qui diferencia a terres valencianes tres territoris: el de Camps, el de Fabra i el de Ripoll.

El PP no només està mancat de projecte per als valencians i valencianes. No només improvisa la seua política basant-se en interessos electoralistes. No només confon allò institucional i públic amb allò partidista. No només ha mostrat massa sovint un discurs ultra ben llunyà de tot centre polític que diuen ocupar. No només han condemnat a este país... També s´han condemnat a ells. I en això estan. La divisió interna no ve més que a accentuar el que ja, de per sí, és un desastre.

Cal ser molt hooligan per no veure amb certa nitidesa quina és l´evolució del PP després de tres legislatures al front de la Generalitat. I em consta que fins i tot una xicoteta part de la pròpia militància popular s´ho mira amb escepticisme. Tot i que a Canal 9 qualsevol similitud amb la realitat siga pura coincidència, hi ha evidències que difícilment es poden amagar. Per tot això, no hi pot haver un missatge més positiu a destacar en la política valenciana que eixe canvi que necessitem és possible. Que les il·lusions de tanta gent de passar pàgina i obrir una nova etapa més digna i enriquidora per al nostre país són un objectiu assolible pel que el valencianisme progressista treballa de valent. Nosaltres som joves però no inconscients, som joves amb moltes il·lusions. I una d´elles, de la que indubtablement depenen moltes altres, passa per dir Adéu PP. Només així podrem començar a saludar un llarg camí, el que conduirà al nostre país a una situació de normalitat institucional, política, cultural, lingüística i econòmica fins ara desconeguda.

PERE FUSET, PORTAVEU NACIONAL DEL BLOC JOVE

Levante-EMV 31/05/2006