Pel seu interés reproduïm ací l'article de Pere Fuset, secretari general del BLOC JOVE en record del sociòleg valencià Josep Vicent Marqués que publica hui Levante-El Mercantil Valenciano.

PAÍS ORFE

Vaig conèixer personalment a Josep Vicent Marqués en el meu primer any de carrera. Va ser dins d'un dels cursets de La Nau dels Estudiants, sota el títol Repensem els Salvem que inclogué una eixida a l'Albufera i al Saler. Allà, dins d'una barqueta, Marqués acompanyat pel seu fill , Jaume, ens comentava com s'havia salvat el Saler gràcies a la pressió ciutadana i amb el suport del diari on ell escrivia. Recorde que vaig sentir certa sorpresa i emoció al trobar-lo allí. Com quan vaig conèixer al meu admirat i ara amic Natxo Bellido. Tots dos eren per a mi, tot i que amb nombroses diferències, referents del valencianisme de conciliació, i de la necessària concòrdia a la societat valenciana. De fet Marqués participà en més d'una ocasió en les sempre interessants i mediàtiques xarrades organitzades per la Joventut Valencianista.

Havia llegit alguns dels seus articles a la premsa, també el recorde al programa de la Mari Pau Huguet parlant sobre el País valencià junt a la cantant Salomé i fins i tot com tertulià de Maria Teresa Campos. Tenia alguna referència de Germania Socialista gràcies a Document 88, sobretot pel que fa al seu complex posicionament nacional. Però no fou fins que vaig fer-me amb un exemplar de la reedició de País Perplex que no vaig fer-me una idea de la magnitud de la seua importància per al valencianisme. Aquell llibre, a banda de ser cruament divertit sobretot en la seua primera part, introduïa els conceptes de la fosca i mala consciència que com reconeix el també sociòleg Rafa Castelló a un epíleg imprescindible van ajudar a plantejar millor la qüestió nacional en termes racionals.

País Perplex és sense dubte un avís seriós i erudit per al valencianisme, especialment al d'arrel fusteriana del qual participava el propi Marqués. I una invitació des de la teoria al diàleg pràctic entre el valencianisme. Ho era i és a més a més, des d'una perspectiva inequívocament d'esquerres amb el valor afegit que té una aportació crítica des d'este espai sovint massa complaent amb la trajectòria del nacionalisme valencià.

Recorde que, l'octubre de 2001, i precisament a instàncies de Bellido, havia de presentar un acte al Club Diario Levante en el qual havia de participar Marqués. Finalment, per problemes d'agenda, no acudí al que havia de ser el meu primer acte públic en política i en el seu lloc participà l'historiador Manuel Martí. El sociòleg, això sí, disculpa l'absència a un article signat per al Levante-EMV en el qual em canvià el cognom pel de Fonsé, inaugurant així una serie de deformacions periodístiques del meu cognom.

Vaig tindre l'oportunitat de fer-li eixe retret mentre mullava fartons en orxata en un dels actes organitzats pel Bloc Jove valentí en el que va participar. Poc després el vaig tindre com professor a la Universitat de València. La seua missió era despullar-nos l'estructura social de l'estat però jo, malgrat el bon resultat, l'aprofití més per conèixer la seua particular visió del valencianisme des d'aquell desordenat despatx que ocupava a Tarongers. No estava tampoc en la seua millor època i part de l'alumnat ho recordava contínuament en les converses de cafeteria. Finalment Marqués deixà de donar classe apartat per malaltía.

Fa poques setmanes em recordí d'ell quan li prestava País Perplex a la meua companya de pis. tot anunciant-li que tenia entre els mans un llibre imprescindible d'un sociòleg valencianista, d'esquerres, ecologista i feminista, entre molts altres -ismes, exemplar. Dissortadament ens ha deixat i alguna gent ens sentim una miqueta orfes. Dissortadament dic mentre em ve al cap la definició que d'este terme inclogué en el seu irònic diccionari valencià amb el que obri el seu País Perplex. Un país perplex i hui dissortadament orfe.

*Secretari general del Bloc Jove.