Qui no recorda les banderoles penjades en les faroles, o tots aquells cartells que en arribar el maig omplien Castelló? Ens avisaven que el Festival de Danses de lAntiga Corona d’Aragó estava al caure. En aquell temps, eren molts els grup de músics i dansants que acudien a la capital de La Plana. Venien d’arreu d’Europa, fins i tot d’Àfrica i d’Amèrica, però sobretot venien dels territoris de l’antiga Corona catalano-aragonesa. De tot el País Valencià, de Catalunya, del sud de França, de tot l’Aragó, de ses Illes Balears, de tota Itàlia, amb Cerdanya i Sicília, de Grècia, de Còrsega, i com no, de Castelló. Eren les terres d’on venien principalment els grups al festival de danses de l’antiga Corona d’Aragó. Terres que en un passat, no tant llunyà com moltes vegades pareix, formaven part d’un Regne que va dominar el Mediterrani.

Aquest festival es va crear per potenciar els grups de danses tradicionals d’estos territoris, i per poder veure els trets artístics, i no tant artístics que ens uneixen. Qui mirava els vestits, les músiques, i els diferents passos, veia semblances i pareguts, i moltes vegades no sabia dir quins eren de prop i quins de lluny, perquè durant eixos quatre dies tots eren d’ací.



El Festival va nàixer el 1981, amb el suport d’un grup de voluntaris il·lusionats en fer d’esta una festa més de Castelló, i en fer de Castelló, més encara, un centre important de la cultura mediterrània. Son quasi 25 anys els que aquest Festival està cada maig de totes les primaveres entre nosaltres, i forma part, sense dubte, del patrimoni cultural castellonenc.



Cal destacar que el Festival de Danses mai va tindre una ressonància social molt gran, com la té la Magdalena , ni tampoc una repercussió mediàtica molt important. Però en els últims anys hem anat veient com es devaluava aquest trosset de Castelló que ja es el Festival de Danses.



Poc a poc el número de grups participants ha anat disminuint, segurament no per culpa de la Junta de Festes, que ha fet tot el que ha pogut per portar a altres grups al Festival (concretament enguany a un grec, i un d’Eivissa que al final s’han fet arrere). També hem vist com el nivell de publicitat, amb cartells, banderoles a les faroles, i premsa, no és ni molt menys el que era...



A tot açò crec que no cal buscar culpables, crec que ni és bo, ni ens conduirà a cap lloc. Però sí que demane que des de l’Ajuntament, concretament des de la Regidoria de Cultura, el responsable del qual es Miguel Ángel Mulet, es prenguen seriosament aquesta festa, que els agrade o no és de tots els castellonencs. Exigisc que li fiquen més ganes, que quan els interessa ben bé que en fiquen, més recursos, per a portar a més i millors grups, per poder aconseguir que la capital de La Plana siga un referent a nivell Europeu i que tots els grups de danses vulguen vindre a ballar a Castelló. I per últim, i més important, els demane que tinguen il·lusió en fer les coses, perquè la il·lusió és el fonamental per portar endavant projectes i per fer de Castelló un lloc encara millor.

Enric Porcar Mallén